Després de l'arribada tranquil·la de dijous a Montréal de l'Aude (on es feia el festival) i a Castelnaudary (on estàvem allotjats), el divendres ja començava la marxa de veritat. A Castelnaudary (o Castèlnòu d'Arri, en occità), municipi d'uns deu mil habitants, dormíem i esmorzàvem en una residència d'estudiants de la ciutat, conjuntament amb altres grups participants al Festival, com els de Txèquia, Rússia o Sardenya, entre altres. A Montréal, fèiem la resta dels àpats, al pavelló del poble, a més de tots els actes del Festival. Totes dues poblacions, pertanyen al Departament de l'Aude, del qual Carcassona n'és la capital. Aquest Departament situat a la regió del Llenguadoc-Rosselló és el bressol del catarisme, i per aquest motiu el gran nombre de castells i fortificacions espectaculars que hi ha la zona. La més coneguda de totes, sens dubte és la de la pròpia ciutat de Carcassona, que vem visitar el matí del divendres.
Al costat del riu Aude s'aixeca “la Cité”, la vella ciutat romana i medieval, encerclada per muralles i que va ser restaurada al segle XIX, després que estiguessin a punt d'enderrocar-la pel seu avançat estat de deteriorament. Avui, però Carcassone és un pol d'atracció turística com vem poder comprovar. Pel temps que teníem nosaltres vam escollir fer la visita per lliure, hi vam poder recórrer els punts principals del castell, i reviure per un moment com si estiguéssim a l'època de la Corona d'Aragó.
Des del castell també vam poder veure clarament la ciutat més nova, d'origen medieval, situada a l'altra banda del riu; així com l'horitzó de camps de girasols i vinyes que predominen en aquella zona. Després de veure l'espectacularitat i la bellesa d'aquelles fortificacions, va ser el moment de comprar les postals de record per enviar cap a Gelida.
Per cert, sabíeu que a Carcassona també es parla català? Igual que a Narbona i a Lesinhan de las Corbièras, existeix una comunitat gitana de llengua catalana a Carcassona, al barri de baix, cap a la plaça Carnot.
Després de la visita a la cité, vam continuar la jornada, dinant a Montréal i tot seguit, fent una visita en unes bodegues de la població d'Arzens. Aquesta bodega és un celler cooperatiu, anomenat Cave La Malepère, en què bona part de la seva producció la destinen a l'experimentació, a partir de la viticultura biològica.
A la visita ens van explicar la manera com es treballa la terra des d'aquesta òptica ecològica i com és el procés d'elaboració del vi. Finalment, vem acabar fent una degustació de vins de la Denomincació d'Origen “Côtes de la Malepère”.
Una vegada acabda la cata i la posterior compra d'ampolles que ens vam endur de record per Gelida, no podíem perdre el temps, ja que a Limoux ens esperaven per sopar i actuar.
Limoux, és un municipi d'uns deu mil habitants, conegut sobretot per la producció de la Blanquette, el vi escumós més antic del món i considerat l'antecedent del xampany. Allà, vam actuar al vespre en el marc del Festival de Folklore Internacional de Limoux, davant un nombrós públic que omplia tota la plaça de l'Ajuntament.
L'actuació tenia una durada d'una hora aproximadament i vam ballar La Patum de Berga, Les Cosses, les Jotes de la Terra Alta, el Ball de la Castanya i Les Gitanes de Rubí. Un repertori sense descans i molt animat que va sorprendre el públic, que es veia entregat a l'espectacle i aplaudint en tot moment. Un públic que no només era de la ciutat, ja que al tractar-se d'un emplaçament turístic, ens vam trobar amb gent de tot arreu, com per exemple amb uns aragonesos que van quedar encantats amb les Jotes de la Terra Alta. Després de la nostra actuació, era el torn d'un grup de música i danses acrobàtiques del Kirghizistan, que cloïen les actuacions del divendres d'aquest festival.
Finalment, la organització ens va obsequiar amb un pica-pica regat amb Blanquette, que va acabar d'arrodonir la primera jornada de ball i turisme en terres occitanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada