Nom i cognoms: Sergio Sarmiento GarcíaEdat: 28 anys
Professió: Administratiu
Quin és el teu recorregut dins el món dels esbarts? Quants anys portes ballant i per quins grups has passat?
Doncs vaig començar a l’Esbart Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès des dels 6 o 7 anys. Després de molts anys com a dansaire a les diferents seccions vaig dur durant un parell d’anys els grups de juvenils de l’Esbart Santa Eulàlia. Després, si no recordo malament al 2002, vaig deixar l’Esbart de Banyeres i me’n vaig anar a l’Esbart Sant Julià de l’Arboç fins fa uns 3 anys que el vaig deixar per motius de feina i de distància per anar-me’n a l’Esbart Sant Martí de Barcelona, on continuo ballant ara mateix. Entre aquestes tres grans etapes he col·laborat amb l’Esbart Sant Isidre de L'Hospitalet, amb l’Esbart Vila del Vendrell en vàries actuacions.
Com i per què hi vas entrar?
Vaig començar a ballar a l’Esbart de Banyeres perquè era una de les poques activitats extraescolars que hi havia en aquella època i a més el meu germà també hi ballava, la meva mare estava a la junta, etc... Tot un plegat de circumstàncies que ho van afavorir!! I després, clar, vaig veure que m’agradava molt!!!!!
Defineix amb una paraula què és per tu ballar en un esbart.
En una paraula?? Complicat, no?? Doncs... vida.
I amb una paraula com definiries l'esbart de Gelida?
Si el defineixo com a Director: respecte. Si el defineixo com algú que ho veu des de fora: força.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Qualsevol ball senyorial català, com Castellterçol, Ball Cerdà, etc... Però els tres balls que fan el Carlet, per mi són molt especials. Han suposat un abans i un després en la meva vida com a dansaire. Ah!!! I amb la Vilanesca se’m posa la pell de gallina!! És súper emocionant!!!!
I el que t'agrada més veure?
Un tros de la Patum que ballem al Sant Martí. El solista de l’àliga (Ho balla la Eli Bonada), no em canso de veure-ho!!! És el tros de l’espectacle que el miro com a espectador i cada vegada m’agrada més!!
A quin lloc (escenari, ciutat, país...) t'agradaria portar el Cos de Dansa de l'esbart?
Doncs m’agradaria portar l’esbart a qualsevol teatre reconegut com pot ser un Liceu, un Auditori, un teatre Bartrina... Als llocs on puguem dir “Ei, jo he ballat aquí”. On puguem treure el pit a fora i dir-ho amb orgull. Està clar, que ballar a qualsevol indret ja és important, però hi ha alguns llocs en que la importància i el renom és major. Un lloc on em faria molta il·lusió seria que poguéssiu ballar al meu poble, a Banyeres del Penedès. Per mi seria important que veiessin el fruit d’aquells primers anys com a dansaire dels petits.
Amb quin vestit et quedaries?
El vestuari del Contrapàs Nou m’agrada molt, i també el que fèiem servir a l’Esbart Sant Julià per ballar les Danses de l’Ebre.
I amb la música de quin ball?
La Goja de Banyoles, impressionant!!! I la Patum amb tres cobles!!!! Impressionant de nou!!
De tota aquesta experiència, què és el què t'endús, el què has après, dels diferents esbarts? Tot això com ho apliques com a director?
Puf!!! Doncs he après moltes coses. De cada esbart n’aprens coses diferents. Tant dels directors, com dels dansaires, de la junta, etc... Ho aplico? Doncs agafant el que més m’agrada de cada esbart i de cada experiència. També agafo les coses dolentes o millorables per poder aprendre com a director.
Com et veus passant de dansaire a aquest nou rol de dirigir?
Doncs per mi és un repte molt gran. No és la mateixa responsabilitat la que té un dansaire que la que pot tenir un director. Ara, quan estàs a l’altra banda, veus les coses molt diferents i n’aprens molt!!!! Espero fer la feina el millor que pugui!!!
Des que vas entrar a dirigir el Cos de Dansa, hi ha força expectativa a Gelida i a fora del nostre poble per veure quina és la teva línia i la teva manera d'entendre la dansa catalana. Podrem veure algunes novetats al festival del Cos de Dansa de l'estiu?
La veritat que no acabo d’entendre aquesta expectativa que hi ha a Gelida i als voltants. El que si que puc dir és que la meva línia seguirà una mica la meva trajectòria com a dansaire de diferents esbarts. Agafaré una mica d’aquí una mica d’allà. Però el que si que és segur que tindré present és que el que es faci s'ha de fer amb respecte al món dels esbarts, i sobretot s’ha de fer amb dignitat. Cadascú té els seus punts forts i els seus punts febles, i el que hem de saber és què és el que podem fer. No ens hem de posar límits, però si que hem de ser conscients de què podem fer i què no. La meva forma de veure la dansa catalana és des del major respecte que s’hagi de donar. I crec que en el Festival d’aquest 2011 les novetats seran els diferents canvis que hi puguin haver de forma de ballar, i dels balls que es puguin fer. Suposo que les novetats vindran més endavant quan tots estem més rodats, jo com a Director i els dansaires rodats amb la meva manera de ballar. Crec que les novetats no arribaran encara...
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari ballant.
Anècdota que sempre explico: una vegada vaig anar a una actuació amb l’Esbart Sant Martí (no recordo a on) i el David Martínez (director de l'Esbart Sant Martí) em va dir: “Tu les Gitanes les has ballat, no?” I jo, com que sí que les havia ballat li vaig dir que si, que cap problema. Doncs bé, arriba l’hora de començar a ballar les Gitanes (jo tot arregladet, vestit, a dalt de l’escenari, amb la meva parella al costat, i els quarts de la filera...), comença la música de les Gitanes i la meva sorpresa ve quan les Gitanes que anàvem a ballar no eren del Gitanes de Rubí (que eren les que jo havia ballat i em sabia) sinó que eren unes altres Gitanes!!! Doncs us podeu imaginar la meva cara!!!! Al final vaig fer el que vaig poder, amb un somriure d’orella a orella i “pa delante”!! (no ho oblideu mai!!! El somriure és imprescindible!!). Ah!! I vàrem fer un BIS i tot!!!
I com a director?
El fallo de la música de l’actuació de Setvetes!!! Espero que no em passi mai més perquè van ser els minuts més llargs de la meva vida!! Quins nervis vaig passar!!!
Quina és la impressió que t'endús de la nostra entitat, després d'aquests mesos dins l'esbart Rocasagna?
La impressió és que veig que es tracta d’un esbart amb moltes ganes de fer les coses ben fetes, que hi ha molta gent que hi participa molt activament i que hi ha ganes per fer les coses ben fetes. Crec que podrem fer coses molt interessants si tots posem moltes ganes de fer les coses ben fetes!!
Quin són els punts forts del Cos de Dansa?
El grup que forma el Cos de Dansa és un grup molt jove amb moltes ganes de treballar, i això és molt positiu. Però també és un “arma de doble filo”, perquè a l’igual que és positiu aquesta joventut, a vegades també costa que es tiri del carro, no??? Tots hem estat joves... jejeje
I què creus que s'hauria de potenciar?
S’hauria de potenciar... aquesta força que té el grup, però es pot potenciar tots junts, no cadascú per la seva banda... perquè sinó la força es perd...
SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? Ara mateix?? Cap. No tinc temps amb tantes llistes que haig de preparar!!! Jajaja Tinc el Costumari Català esperant-me, però per dur-me’l al tren com que no...
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? No me’n recordo... Puc dir una que m’agrada molt però que no és d’ara?? Moulin Rouge.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? M’agradaria molt anar a Austràlia!!! Però són molts diners!!!
Un racó de Gelida. No sé si és un racó o no... però la Muntanya del Montcau m’agrada molt!! Quines vistes!!! M’ensenyeu més llocs??
Quin és el teu plat preferit? Aix quin compromís!!!! En diré dos. Pollastre amb curry vermell i arròs que em fa el meu marit que està boníssim (cuina moooolt bé), i el “cocido” de la meva mare! Mmmm quina gana!!!!
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? Un parell també: Endless Love de Mariah Carey amb Luther Vandross i I Surrender de Celine Dion.
Professió: Administratiu
Quin és el teu recorregut dins el món dels esbarts? Quants anys portes ballant i per quins grups has passat?
Doncs vaig començar a l’Esbart Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès des dels 6 o 7 anys. Després de molts anys com a dansaire a les diferents seccions vaig dur durant un parell d’anys els grups de juvenils de l’Esbart Santa Eulàlia. Després, si no recordo malament al 2002, vaig deixar l’Esbart de Banyeres i me’n vaig anar a l’Esbart Sant Julià de l’Arboç fins fa uns 3 anys que el vaig deixar per motius de feina i de distància per anar-me’n a l’Esbart Sant Martí de Barcelona, on continuo ballant ara mateix. Entre aquestes tres grans etapes he col·laborat amb l’Esbart Sant Isidre de L'Hospitalet, amb l’Esbart Vila del Vendrell en vàries actuacions.
Com i per què hi vas entrar?
Vaig començar a ballar a l’Esbart de Banyeres perquè era una de les poques activitats extraescolars que hi havia en aquella època i a més el meu germà també hi ballava, la meva mare estava a la junta, etc... Tot un plegat de circumstàncies que ho van afavorir!! I després, clar, vaig veure que m’agradava molt!!!!!
Defineix amb una paraula què és per tu ballar en un esbart.
En una paraula?? Complicat, no?? Doncs... vida.
I amb una paraula com definiries l'esbart de Gelida?
Si el defineixo com a Director: respecte. Si el defineixo com algú que ho veu des de fora: força.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Qualsevol ball senyorial català, com Castellterçol, Ball Cerdà, etc... Però els tres balls que fan el Carlet, per mi són molt especials. Han suposat un abans i un després en la meva vida com a dansaire. Ah!!! I amb la Vilanesca se’m posa la pell de gallina!! És súper emocionant!!!!
I el que t'agrada més veure?
Un tros de la Patum que ballem al Sant Martí. El solista de l’àliga (Ho balla la Eli Bonada), no em canso de veure-ho!!! És el tros de l’espectacle que el miro com a espectador i cada vegada m’agrada més!!
A quin lloc (escenari, ciutat, país...) t'agradaria portar el Cos de Dansa de l'esbart?
Doncs m’agradaria portar l’esbart a qualsevol teatre reconegut com pot ser un Liceu, un Auditori, un teatre Bartrina... Als llocs on puguem dir “Ei, jo he ballat aquí”. On puguem treure el pit a fora i dir-ho amb orgull. Està clar, que ballar a qualsevol indret ja és important, però hi ha alguns llocs en que la importància i el renom és major. Un lloc on em faria molta il·lusió seria que poguéssiu ballar al meu poble, a Banyeres del Penedès. Per mi seria important que veiessin el fruit d’aquells primers anys com a dansaire dels petits.
Amb quin vestit et quedaries?
El vestuari del Contrapàs Nou m’agrada molt, i també el que fèiem servir a l’Esbart Sant Julià per ballar les Danses de l’Ebre.
I amb la música de quin ball?
La Goja de Banyoles, impressionant!!! I la Patum amb tres cobles!!!! Impressionant de nou!!
De tota aquesta experiència, què és el què t'endús, el què has après, dels diferents esbarts? Tot això com ho apliques com a director?
Puf!!! Doncs he après moltes coses. De cada esbart n’aprens coses diferents. Tant dels directors, com dels dansaires, de la junta, etc... Ho aplico? Doncs agafant el que més m’agrada de cada esbart i de cada experiència. També agafo les coses dolentes o millorables per poder aprendre com a director.
Com et veus passant de dansaire a aquest nou rol de dirigir?
Doncs per mi és un repte molt gran. No és la mateixa responsabilitat la que té un dansaire que la que pot tenir un director. Ara, quan estàs a l’altra banda, veus les coses molt diferents i n’aprens molt!!!! Espero fer la feina el millor que pugui!!!
Des que vas entrar a dirigir el Cos de Dansa, hi ha força expectativa a Gelida i a fora del nostre poble per veure quina és la teva línia i la teva manera d'entendre la dansa catalana. Podrem veure algunes novetats al festival del Cos de Dansa de l'estiu?
La veritat que no acabo d’entendre aquesta expectativa que hi ha a Gelida i als voltants. El que si que puc dir és que la meva línia seguirà una mica la meva trajectòria com a dansaire de diferents esbarts. Agafaré una mica d’aquí una mica d’allà. Però el que si que és segur que tindré present és que el que es faci s'ha de fer amb respecte al món dels esbarts, i sobretot s’ha de fer amb dignitat. Cadascú té els seus punts forts i els seus punts febles, i el que hem de saber és què és el que podem fer. No ens hem de posar límits, però si que hem de ser conscients de què podem fer i què no. La meva forma de veure la dansa catalana és des del major respecte que s’hagi de donar. I crec que en el Festival d’aquest 2011 les novetats seran els diferents canvis que hi puguin haver de forma de ballar, i dels balls que es puguin fer. Suposo que les novetats vindran més endavant quan tots estem més rodats, jo com a Director i els dansaires rodats amb la meva manera de ballar. Crec que les novetats no arribaran encara...
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari ballant.
Anècdota que sempre explico: una vegada vaig anar a una actuació amb l’Esbart Sant Martí (no recordo a on) i el David Martínez (director de l'Esbart Sant Martí) em va dir: “Tu les Gitanes les has ballat, no?” I jo, com que sí que les havia ballat li vaig dir que si, que cap problema. Doncs bé, arriba l’hora de començar a ballar les Gitanes (jo tot arregladet, vestit, a dalt de l’escenari, amb la meva parella al costat, i els quarts de la filera...), comença la música de les Gitanes i la meva sorpresa ve quan les Gitanes que anàvem a ballar no eren del Gitanes de Rubí (que eren les que jo havia ballat i em sabia) sinó que eren unes altres Gitanes!!! Doncs us podeu imaginar la meva cara!!!! Al final vaig fer el que vaig poder, amb un somriure d’orella a orella i “pa delante”!! (no ho oblideu mai!!! El somriure és imprescindible!!). Ah!! I vàrem fer un BIS i tot!!!
I com a director?
El fallo de la música de l’actuació de Setvetes!!! Espero que no em passi mai més perquè van ser els minuts més llargs de la meva vida!! Quins nervis vaig passar!!!
Quina és la impressió que t'endús de la nostra entitat, després d'aquests mesos dins l'esbart Rocasagna?
La impressió és que veig que es tracta d’un esbart amb moltes ganes de fer les coses ben fetes, que hi ha molta gent que hi participa molt activament i que hi ha ganes per fer les coses ben fetes. Crec que podrem fer coses molt interessants si tots posem moltes ganes de fer les coses ben fetes!!
Quin són els punts forts del Cos de Dansa?
El grup que forma el Cos de Dansa és un grup molt jove amb moltes ganes de treballar, i això és molt positiu. Però també és un “arma de doble filo”, perquè a l’igual que és positiu aquesta joventut, a vegades també costa que es tiri del carro, no??? Tots hem estat joves... jejeje
I què creus que s'hauria de potenciar?
S’hauria de potenciar... aquesta força que té el grup, però es pot potenciar tots junts, no cadascú per la seva banda... perquè sinó la força es perd...
SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? Ara mateix?? Cap. No tinc temps amb tantes llistes que haig de preparar!!! Jajaja Tinc el Costumari Català esperant-me, però per dur-me’l al tren com que no...
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? No me’n recordo... Puc dir una que m’agrada molt però que no és d’ara?? Moulin Rouge.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? M’agradaria molt anar a Austràlia!!! Però són molts diners!!!
Un racó de Gelida. No sé si és un racó o no... però la Muntanya del Montcau m’agrada molt!! Quines vistes!!! M’ensenyeu més llocs??
Quin és el teu plat preferit? Aix quin compromís!!!! En diré dos. Pollastre amb curry vermell i arròs que em fa el meu marit que està boníssim (cuina moooolt bé), i el “cocido” de la meva mare! Mmmm quina gana!!!!
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? Un parell també: Endless Love de Mariah Carey amb Luther Vandross i I Surrender de Celine Dion.
1 comentari:
En les preguntes personals se m'ha vist el plumero!!!! jajajaj Que bo!!!!
El Dire
Publica un comentari a l'entrada