entrevistes als dansaires: Georgina

Nom i cognoms: Georgina Gallardo Gay
Edat: 22 anys
Professió/Estudis: Tècnica d'Educació Infantil i actualment estudiant el Grau d’Educació Infantil

SOBRE L‘ESBART
Quants anys portes a l'esbart?
15 anys
Com i per què hi vas entrar?
Vaig entrar per primera vegada amb 5 anys i tot va ser cosa dels meus pares, però vaig durar un dia perquè no em volia quedar als assajos només feia que plorar i plorar. No va ser fins als 6 que vaig començar a ballar perquè totes les meves amigues hi anaven.
Defineix amb una paraula l'esbart.
És molt complicat definir l’esbart amb una paraula, perquè s’experimenten moltes emocions diferents, cada assaig i cada actuació són moments de moltes sensacions. Si m’haig de quedar amb algunes d’aquestes emocions i sensacions, diria que per mi l’esbart és energia, màgia, força, unió, eufòria i alegria.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Hi ha molts balls que m’agraden ballar, en un dels que més gaudeixo són les Gitanes de Rubí crec que mai em cansaria de ballar-les! I amb la nova estrena de Vents de la Mediterrània m’agrada molt ballar El mal d’amor ens mata.
I el que t'agrada més veure?
Uff, cada vegada són més complicades les preguntes. M’agrada molt veure els balls que són de grup i força, però realment un dels balls que mai he ballat però que m’apassiona veure i que no m’importaria veure a cada actuació és el Fandango i Jota de l’Anna Romeu i el Dani Lara. La complicitat és espectacular.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
Quan vam pujar al Cos de dansa. Era un moment que estàvem esperant des de feia temps, l’objectiu de qualsevol dansaire sempre és arribar al cos de dansa, quan vam pujar érem els petits i els “raros”, però de seguida tot va canviar i d’aquests dos grups en va néixer un amb una força, energia, unitat i vitalitat insuperable. Rocaa Rocaaa.... SAGNA! Tal i com nosaltres diem, som una Rocafamily, jeje.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Per mi les millors actuacions sempre són les que fem al nostre poble a l’estiu, el que ens transmet el públic de casa nostre no es troba a cap altre lloc. I un dels festivals que més recordo és quan vam estrenar Tossa 1914 i en el que millor m’ho he passat ha estat aquest any 2012 amb l’estrena de Vents de la Mediterrània.
I el viatge o sortida que recordes més?

No n’he fet gaires, però dels que més recordo el de Gran Canària, aquest octubre passat. Realment va ser un viatge de molta unió on tots i totes vam ser una gran família. A més, no vam dormir gaire i a les actuacions van passar anècdotes que mai oblidaré... jeje però me les reservo per mi i el meu grup! I tampoc puc oblidar el viatge exprés que vam fer a Turquia, no vam anar a ballar i no vam anar tot el grup, va ser un sorteig i vaig tenir la sort de poder-hi anar, va ser una mica surrealista tot plegat, però molt divertit!
A on t'agradaria ballar?

No tinc cap lloc concret on m’agradaria ballar, portar la nostra cultura a qualsevol lloc m’encanta.
Amb quin vestit et quedaries? 

Un dels més bonics són els de la Galana, però per a ballar, per la seva comoditat i la vida que donen a l’escenari amb el de Gitanes de Rubí i el nou vestuari de la segona part de l’espectacle Vents de la Mediterrània, ballar amb pantalons “hiper-amples” i el cabell “suelto” és genial!
I amb la música de quin ball?
M’agraden moltes cançons, però una de les cançons que al sentir-les ja se’m posa la pell de gallina és Fandango per al Sud (S'Albaida), del nou espectacle de Vents de la Mediterrània i, com no, Gitanes de Rubí és brutal!
Explica'ns una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari. 

Hi ha moltes anècdotes que recordo de l’esbart, caigudes i relliscades varies, sortir a mig vestir a ballar i notar com la roba et va caient a cada pas que dones, etc. Però un dels moments que que no oblido és quan un any vam anar a ballar a Taradell, era una actuació de la roda d'esbarts Set Vetes i ballava un ball que ens havíem après feia dies comptats, la meva parella era el Bernat Oró i, un cop a l’escenari, ens va agafar un atac de riure, no podíem parar, pensava que no seria capaç ni d’acabar l’actuació, em pixava! I només pensar en la bronca que vindria després...jajajaja com la vam liar! Ballar no vam ballar gaire però m’ho vaig passar tant bé...va ser genial!
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
Estem en un moment molt bo on el que més importa és la unió del grup, crec que és un element que no podem deixar perdre, la complicitat i la unió que hi ha entre tots i totes. I una de les coses que podríem potenciar seria aprendre a tocar les castanyoles tots a una!
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè em dóna vida, el que sento en un escenari i el que visc als assajos no ho puc sentir en cap altre lloc. És especial.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? 50 sombras de Grey, de E.L. James.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? Intocable i The Artist
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? Finlàndia i Cuba, algun dia els faré!
Un racó de Gelida. Tinc molts racons al meu poble als que m’agrada anar per desconnectar i pensar, un d’ells és la muntanya del Montcau i l’altre és el parc que hi ha al costat de d’Institut Gelida, no té res d’especial, però m’agrada anar-hi sovint. M’encanten les vistes i la tranquil·litat que hi trobo en ells.
Quin és el teu plat preferit? Uff... La fideuà de la meva iaia.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? N’hi ha varies que posen banda sonora a moments de la meva vida, però em quedo amb Somwere over the rainbow de Norah Jones, té un significat molt especial per mi, mai em cansaria d’escoltar-la...