I heus aquí el dia central de la nostra sortida al sud de França, l'actuació al Festival Folklore et Partage de Montréal de l'Aude. Era el dissabte 25 de juliol, i els actes eren ben diversos durant tot el dia.
En primer lloc, per començar la jornada teníem una presentació de tots els grups participants al Festival, a la plaça on més tard ballaríem. La presentació consistia en una entrada a plaça, l'alçada de la bandera de cada país mentre sonava l'himne i finalment, un petit ball de demostració. Així que després d'haver hissat la senyera i sonar "Els Segadors", vam fer l'entrada del Ball de Gitanes de Rubí al voltant de tota la plaça, plena de gom a gom.
Una vegada finalitzades totes les presentacions era el moment d'anar a dinar tots junts al pavelló del poble, per agafar forces per la tarda i la nit. L'actuació no la teníem fins a les 10 de la nit, i abans, durant la tarda, era el moment per l'intercanvi de balls.
Així doncs, cada grup durant mitja hora, havia d'ensenyar un o més balls a la resta de grups i la gent del poble, i ballar-los tots alhora. Cal dir, que un bon grupet de dansaires de l'esbart va ballar-los quasi tots, unes danses amb més encert que d'altres, però sense parar ni un moment.
El ball que vem ensenyar nosaltres, va ser l'entrada del Ball de Gitanes de Rubí, afegint-hi algunes modificacions, amb ponts i altres passos, per tal de fer un ball més participatiu.
La veritat és que un bon nombre de gent s'hi va afegir i els hi va encantar! Qui sap si d'aquí un temps ens trobem un grup de Txèquia o de Mayotte fent aquest ball...?
Després d'una tarda a ple sol i ballant sense parar, vem haver de fer un brindis de Chardonnay per encarar la cercavila pels carrers del poble, juntament amb tots els grups i músics dels diferents països. Tot plegat, se'ns va fer la hora de sopar, i just després i per reblar el clau de la jornada, ens esperava una actuació d'una hora, prevista a les 22h.
Amb la plaça encara plena, vem presentar el mateix espectacle que el dia anterior a Limoux, amb alguna variació: La Patum de Berga, Les Cosses, les Jotes de la Terra Alta, Majorales i el Ball de Gitanes de Rubí.
Després d'un dia intens, de ballar molt i de gaudir de les actuacions dels altres grups, era el moment de tornar cap a la residència per celebrar l'actuació i compartir amb la resta del Cos de Dansa les anècdotes de la jornada.
Diumenge 26 de juliol
L'endemà, era ja el dia de la tornada, un dia aparentment tranquil, però que va ser un dels més apoteòsics del viatge.
Vem començar el diumenge amb una cercavila pels carrers on es realitzava el mercat de Montréal, mentrestant una representació de l'esbart acudia a la recepció de l'Ajuntament, on vem rebre molts elogis de l'organització i vem poder fer alguns contactes amb els altres grups.
Després de la cercavila i quan anàvem cap a dinar, el nostre esperit ballador, ens va portar a improvisar un ball de manera totalment espontània que podríem dir que ja forma part del repertori de balls tradicionals gelidencs. L'anomenat "Ball de la Rotonda", del qual en circula un vídeo per Internet, ha causat tant de furor, que ens estem plantejant de ballar-lo per Santa Llúcia o al proper festival d'estiu. A més del Ball de la Rotonda, vem aprofitar aquest bonic emplaçament, per ballar una sardana, davant l'expectació dels cotxes que circulaven per allà.
Després del dinar, va continuar la festa, i vam acabar ballant conjuntament amb el grup de Sardenya, el popular ball "El txipi-txipi", "La palmera" i "La Serpente", després de cantar cançons conegudes pels dos grups com "Bella Ciao" o "Azurro", entre altres.
Ja era el dia de tornada, però no es notava el cansament dels quatre dies que portàvem, i l'eufòria de l'esbart es va fer notar també dins l'autocar, on vem estar cantant i ballant fins arribar tots afònics a Gelida i amb una idea ben clara: FINS QUE SURTI EL SOL!!
Una vegada finalitzades totes les presentacions era el moment d'anar a dinar tots junts al pavelló del poble, per agafar forces per la tarda i la nit. L'actuació no la teníem fins a les 10 de la nit, i abans, durant la tarda, era el moment per l'intercanvi de balls.
Així doncs, cada grup durant mitja hora, havia d'ensenyar un o més balls a la resta de grups i la gent del poble, i ballar-los tots alhora. Cal dir, que un bon grupet de dansaires de l'esbart va ballar-los quasi tots, unes danses amb més encert que d'altres, però sense parar ni un moment.
El ball que vem ensenyar nosaltres, va ser l'entrada del Ball de Gitanes de Rubí, afegint-hi algunes modificacions, amb ponts i altres passos, per tal de fer un ball més participatiu.
La veritat és que un bon nombre de gent s'hi va afegir i els hi va encantar! Qui sap si d'aquí un temps ens trobem un grup de Txèquia o de Mayotte fent aquest ball...?
Després d'una tarda a ple sol i ballant sense parar, vem haver de fer un brindis de Chardonnay per encarar la cercavila pels carrers del poble, juntament amb tots els grups i músics dels diferents països. Tot plegat, se'ns va fer la hora de sopar, i just després i per reblar el clau de la jornada, ens esperava una actuació d'una hora, prevista a les 22h.
Amb la plaça encara plena, vem presentar el mateix espectacle que el dia anterior a Limoux, amb alguna variació: La Patum de Berga, Les Cosses, les Jotes de la Terra Alta, Majorales i el Ball de Gitanes de Rubí.
Després d'un dia intens, de ballar molt i de gaudir de les actuacions dels altres grups, era el moment de tornar cap a la residència per celebrar l'actuació i compartir amb la resta del Cos de Dansa les anècdotes de la jornada.
Diumenge 26 de juliol
L'endemà, era ja el dia de la tornada, un dia aparentment tranquil, però que va ser un dels més apoteòsics del viatge.
Vem començar el diumenge amb una cercavila pels carrers on es realitzava el mercat de Montréal, mentrestant una representació de l'esbart acudia a la recepció de l'Ajuntament, on vem rebre molts elogis de l'organització i vem poder fer alguns contactes amb els altres grups.
Després de la cercavila i quan anàvem cap a dinar, el nostre esperit ballador, ens va portar a improvisar un ball de manera totalment espontània que podríem dir que ja forma part del repertori de balls tradicionals gelidencs. L'anomenat "Ball de la Rotonda", del qual en circula un vídeo per Internet, ha causat tant de furor, que ens estem plantejant de ballar-lo per Santa Llúcia o al proper festival d'estiu. A més del Ball de la Rotonda, vem aprofitar aquest bonic emplaçament, per ballar una sardana, davant l'expectació dels cotxes que circulaven per allà.
Després del dinar, va continuar la festa, i vam acabar ballant conjuntament amb el grup de Sardenya, el popular ball "El txipi-txipi", "La palmera" i "La Serpente", després de cantar cançons conegudes pels dos grups com "Bella Ciao" o "Azurro", entre altres.
Ja era el dia de tornada, però no es notava el cansament dels quatre dies que portàvem, i l'eufòria de l'esbart es va fer notar també dins l'autocar, on vem estar cantant i ballant fins arribar tots afònics a Gelida i amb una idea ben clara: FINS QUE SURTI EL SOL!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada