Nom i cognoms: Albert Font Anguela.Edat: 17 anys.
Professió: Estudiant.
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Porto uns 9 anys ballant i hi vaig entrar perquè el meu germà hi ballava i els meus pares m’ho van proposar. Era una bona oportunitat per fer amics i conèixer gent nova de la meva edat.
Defineix amb una paraula l'esbart.
Unió.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Els Aires de la Terra alta (les jotes!) ja que és un ball que aconsegueix treure el millor de cada un i transformar-ho en alegria i en moviment continu.
I el que t'agrada més veure?
A mi personalment m’agrada molt veure les Gitanes, ja que va ser el primer ball important que vam fer els del pre-cos de dansa (segons el meu criteri) i és molt vistós, cosa que fa que qualsevol persona d’entre el públic el pugui gaudir com si fos a dalt de l’escenari.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
Sempre recordaré una actuació al poble espanyol en la qual es va posar a ploure de mala manera al migdia, cosa que feia impossible de ballar a la plaça com era costum. El cas és que l’actuació no es va suspendre, i necessitàvem algun lloc on poder ballar. Algun il·luminat va decidir que hauríem de fer-ho sota el porxo de l’ajuntament, un lloc massa petit i estret com per poder-hi fer un ball. I en aquell mini-espai vam ballar les Araneses, tot xocant contra les plantes que per allà hi havia i ensopegant i pegant-nos entre nosaltres.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Jo crec que la millor actuació la vaig viure aquest passat mes de juny, a la plaça de la vila d’aquí Gelida. Aquest any ens hem ajuntat els membres del pre-cos de l’any passat amb els del Cos de dansa, i aquesta barreja, els nous balls i l’estrena de Tossa 1914 han fet que sigui una nit especial. El bon rotllo que hi ha entre tots els membres del grup ha facilitat que el resultat final hagi estat el que tots vau veure: segons el meu criteri, espectacular. I espereu-vos! Que encara no ha acabat!
I el viatge que recordes més?
La veritat és que el viatge d’aquest estiu a França va ser molt divertit i especial. Va servir perquè ens acabéssim de conèixer entre tots, ens agaféssim confiança i riguéssim com mai! Vulguis que no això després es reflecteix en el bon humor que un té amb els altres companys del grup i en el bon rotllo que es transmet en les actuacions també!
A on t'agradaria ballar?
M’agradaria poder ballar algun dia al Camp Nou! Crec que qualsevol culé de l’esbart comparteix aquest somni amb mi.
Amb quin vestit et quedaries?
Em quedo amb el vestit del nuvi de Gitanes, tot i que també m’agrada molt el meu vestit de pescador de Tossa i tots els vestits de Tossa en general.
I amb la música de quin ball?
La música de les jotes m’agrada molt! És alegre, divertida i et treu el cansament que portes a sobre i te’l transforma en un ampli somriure i un “desparpajo” que fa que la gent s’ho passi pipa ballant-lo. Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Un dia de la Festa Major de l’any passat (si no recordo malament) ens van demanar als membres de l’esbart que reproduíssim el ball de la Patum a la plaça de la Vila. Els que fèiem de diables portàvem les típiques masses amb les bengales a la punta, i al cap d’una estona de ball una guspira em va entrar a la màscara! I sense parar el ball la vaig haver d'apagar bufant mentre anava brincant per dalt de l’escenari.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
Jo crec que s’ha de potenciar més la força de balls. Quan un ball i la seva música ens atrauen, tots ballem millor i amb més ganes, cosa que fa que el públic disfruti més. Estaria bé fer algun ball més com les Jotes perquè tothom es pugui lluir i tots puguem disfrutar.
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè és un exemple clar de superació, esforç i sobretot de recompensa final a aquest esforç. Veure que la plaça de la Vila és plena i que tots s’aixequen per aplaudir la feina d’un any exposada en 2 hores, és molt gratificant i realment, emociona.
SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? “Forrest Gump”. Tot i que ja és bastant vella, mai em cansaré de mirar-la!
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? M’agradaria anar a Roma, diuen que és una ciutat preciosa.
Un racó de Gelida. El parc de les escoles velles.
Quin és el teu plat preferit? Uffff... Pizza, hamburguesa,... Carnívor total!
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? “All Star” de Smash Mouth. Us la recomano! Et pot alegrar el dia!
Professió: Estudiant.
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Porto uns 9 anys ballant i hi vaig entrar perquè el meu germà hi ballava i els meus pares m’ho van proposar. Era una bona oportunitat per fer amics i conèixer gent nova de la meva edat.
Defineix amb una paraula l'esbart.
Unió.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Els Aires de la Terra alta (les jotes!) ja que és un ball que aconsegueix treure el millor de cada un i transformar-ho en alegria i en moviment continu.
I el que t'agrada més veure?
A mi personalment m’agrada molt veure les Gitanes, ja que va ser el primer ball important que vam fer els del pre-cos de dansa (segons el meu criteri) i és molt vistós, cosa que fa que qualsevol persona d’entre el públic el pugui gaudir com si fos a dalt de l’escenari.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
Sempre recordaré una actuació al poble espanyol en la qual es va posar a ploure de mala manera al migdia, cosa que feia impossible de ballar a la plaça com era costum. El cas és que l’actuació no es va suspendre, i necessitàvem algun lloc on poder ballar. Algun il·luminat va decidir que hauríem de fer-ho sota el porxo de l’ajuntament, un lloc massa petit i estret com per poder-hi fer un ball. I en aquell mini-espai vam ballar les Araneses, tot xocant contra les plantes que per allà hi havia i ensopegant i pegant-nos entre nosaltres.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Jo crec que la millor actuació la vaig viure aquest passat mes de juny, a la plaça de la vila d’aquí Gelida. Aquest any ens hem ajuntat els membres del pre-cos de l’any passat amb els del Cos de dansa, i aquesta barreja, els nous balls i l’estrena de Tossa 1914 han fet que sigui una nit especial. El bon rotllo que hi ha entre tots els membres del grup ha facilitat que el resultat final hagi estat el que tots vau veure: segons el meu criteri, espectacular. I espereu-vos! Que encara no ha acabat!
I el viatge que recordes més?
La veritat és que el viatge d’aquest estiu a França va ser molt divertit i especial. Va servir perquè ens acabéssim de conèixer entre tots, ens agaféssim confiança i riguéssim com mai! Vulguis que no això després es reflecteix en el bon humor que un té amb els altres companys del grup i en el bon rotllo que es transmet en les actuacions també!
A on t'agradaria ballar?
M’agradaria poder ballar algun dia al Camp Nou! Crec que qualsevol culé de l’esbart comparteix aquest somni amb mi.
Amb quin vestit et quedaries?
Em quedo amb el vestit del nuvi de Gitanes, tot i que també m’agrada molt el meu vestit de pescador de Tossa i tots els vestits de Tossa en general.
I amb la música de quin ball?
La música de les jotes m’agrada molt! És alegre, divertida i et treu el cansament que portes a sobre i te’l transforma en un ampli somriure i un “desparpajo” que fa que la gent s’ho passi pipa ballant-lo. Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Un dia de la Festa Major de l’any passat (si no recordo malament) ens van demanar als membres de l’esbart que reproduíssim el ball de la Patum a la plaça de la Vila. Els que fèiem de diables portàvem les típiques masses amb les bengales a la punta, i al cap d’una estona de ball una guspira em va entrar a la màscara! I sense parar el ball la vaig haver d'apagar bufant mentre anava brincant per dalt de l’escenari.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
Jo crec que s’ha de potenciar més la força de balls. Quan un ball i la seva música ens atrauen, tots ballem millor i amb més ganes, cosa que fa que el públic disfruti més. Estaria bé fer algun ball més com les Jotes perquè tothom es pugui lluir i tots puguem disfrutar.
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè és un exemple clar de superació, esforç i sobretot de recompensa final a aquest esforç. Veure que la plaça de la Vila és plena i que tots s’aixequen per aplaudir la feina d’un any exposada en 2 hores, és molt gratificant i realment, emociona.
SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? “Forrest Gump”. Tot i que ja és bastant vella, mai em cansaré de mirar-la!
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? M’agradaria anar a Roma, diuen que és una ciutat preciosa.
Un racó de Gelida. El parc de les escoles velles.
Quin és el teu plat preferit? Uffff... Pizza, hamburguesa,... Carnívor total!
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? “All Star” de Smash Mouth. Us la recomano! Et pot alegrar el dia!
2 comentaris:
Albert, encara recordo l'anècdota aquesta de ballar sota aquell "porxo" del Poble Espanyol. Era impossible tanta gent a allà dins! Entre públic i dansaires no s'hi podia ni respirar! ALBA COMA
M'ha agradat molt la teva entrevista!! ara si que es reflecteix el gran moment que estem vivint a nivell de grup el cos de dansa!! i per mooolts anys! Roca, Roca, sagna!! Roca Roca sagna!!!! una abraçada a tots i totes!
Publica un comentari a l'entrada