dilluns, 28 de gener de 2008

entrevista al director

Nom i cognoms: Jordi Ferran Melich.
Edat: 36 anys.
Professió: Florista.

SOBRE L'ESBART
Després de retornar com a dansaire, des de l'octubre de 2007 dirigeixes el Cos de Dansa de l'esbart. Què ha significat per tu aquest canvi?
No sé molt bé que contestar, però sempre m'han agradat els reptes, tenir nous projectes. Però en aquest cas m'ho he mirat com una possibilitat que el Cos de Dansa tingués un any més de continuïtat i així assegurar que serà possible un any més, fer una de les coses que més m'agrada: ballar. Per altra banda, perquè no, veure la possibilitat de fer coses noves. Coses que com a dansaires parlàvem en petit comitè i que poden donar al Cos de Dansa l'espurna que li fa falta i que pot fer que tots plegats estiguem més entusiasmats.
Com a director, quins objectius t'has proposat per aquest curs?
Aire fresc, ganes de passar-ho bé, divertir-se i ballar, ballar, que és el motiu pel qual tots plegats estem allà. I deixar clara una cosa, jo no deixaré de ser un dansaire més!!
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Vaig entrar a l'esbart amb 6 ó 7 anys i vaig estar-hi fins els 18, ja que la mili va tallar el rotllo. Després vaig tornar-hi, però ja se sap que quan comences a veure que els de la teva promoció van marxant, és un pèl diferent. I tot i que t'agrada, a vegades altres coses pesen més. Però ja veus, després tornem a ser aquí. I és que la dita ja ho diu: “la cabra siempre vuelve al monte”!!! Entrar-hi ho vaig demanar a crits!!!
Defineix amb una paraula l'esbart.
Desconnectar.
Quin és la dansa que t'agrada més ballar?
Jo he gaudit pràcticament amb tots els balls, però assolir unes Gitanes va ser molt especial. Però n'hi ha tants que m'agraden... Perquè quan penses el molt bé que t'ho has passat ballant amb tantes parelles diferents...
I el que t'agrada més veure?
Això és més del mateix, a mi sempre m'han captivat els balls que són quasi un espectacle, però també aquells solistes tant bonics. I les noves tendències? Que difícil..., però mira em quedaré amb Gitanes.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
Jo sempre recordaré quan vam pujar al Cos de Dansa, quin gran moment, era tant esperat, ens n'havien parlat tant i ho feien tant bé i coses tant boniques...
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Sempre a casa. Els festivals d'estiu sempre han estat la millor actuació.
I el viatge que recordes més?
Sé que pot semblar estrany però de viatge no n'he fet cap. De sortida me'n recordo del Festival de Dansa de Cantonigròs.
A on t'agradaria ballar?
A llocs que han significat alguna cosa per mi: Sant Sadurní, Sitges...
Amb quin vestit et quedaries?
El de Català tradicional.
I amb la música de quin ball?
Del Ball de Gitanes.
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Sortir a l'escenari i de sobte no recordar-te de res, de res.
La faixa, per dalt o per baix?
Per baix.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
El cos de Dansa en aquests moments és un grup de gent molt diferent, per edats, de nova incorporació i de sempre. Aconseguir homogeneïtat és difícil perquè no tots tenim la mateixa base, però l'entusiasme, les ganes poden fer que tot això quedi en segon terme. Si hi ha compromís de grup, ganes, moltes ganes, ens en sortirem, no?
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè l'esbart es viu des de dins. Veure-ho no és el mateix, ballant és la millor manera de viure'l. I només se sap quan s'ha estat en els dos llocs, ballant i mirant.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? L'Església del mar.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? Crazy.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? Andalusia.
Un racó de Gelida. La creu de ferro.
Quin és el teu plat preferit? L'arròs a la cubana.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? Love is in the air!!!

divendres, 4 de gener de 2008

dos mil vuit

Ara que anem deixant enrere les festes de Nadal i comença el 2008, us avancem que ben aviat el bloc incorporarà novetats interessants. També és nova la secció de fotos dels festivals (2006 i 2007), fetes pel fotògraf Pere Palomera. Així que estigueu atents i... benvingut 2008!