dijous, 27 de novembre del 2008

1 any!!!

Avui estem d'aniversari! Avui el bloc del Cos de Dansa de l'esbart de Gelida ja té un any!!
Amb aquests 365 dies hem aconseguit més de 7.000 visites, d'entre les quals n'hi ha de llocs com els Estats Units, seguit de Suècia, Itàlia, Alemanya, França, Argentina, Japó i fins a 23 països més.
Des del 27 de novembre de 2007, hem escrit 43 articles i hem rebut uns 54 comentaris. Hem estat enllaçats a més d'una vintena de pàgines webs i blocs i hem estat notícia a diferents mitjans de comunicació locals, comarcals i nacionals. Des que va néixer el bloc, podem veure alguns dels nostres vídeos a Youtube (actualment amb més de 9.000 visites), s'ha creat un grup al Facebook (amb més de 200 membres) i d'aquí a dues setmanes s'estrenarà la nova pàgina web de l'Esbart. També formem part de diferents comunitats blocaires com la Penedesfera o la Xarxa Tradiblog i hem quedat finalistes dels Premis Blocs Catalunya. Tot un èxit en poc temps, que de ben segur continuarà i amb moltes més novetats. Moltíssimes gràcies a tots els seguidors d'aquest bloc, perquè sou vosaltres qui li doneu sentit!!

Articles més visitats des de l'inici del bloc:
1. Comença una nova etapa (10/10/2008)
2. Dóna'ns idees (1/10/2008)
3. Tornem a Santa Llúcia (7/12/2007)
4. Entrevista als dansaires: M. Àngels (13/06/2008)
5. Entrevista als dansaires: Jordi Cusó (24/07/2008)
6. El Paquito: nou ball de l'esbart? (13/03/2008)
7. L'últim assaig (18/07/2008)
8. Gràcies Gelida (21/07/2008)
9. Sortim a Vilafranca Televisió (7/10/2008)
10. Finalistes als Premis Blocs! (8/10/2008)

dissabte, 1 de novembre del 2008

entrevista als dansaires: Eli Torrents

Nom i cognoms: Elisabeth Torrents Muñoz.
Edat: 21 anys.
Professió: Estudiant de Teràpia Ocupacional.

SOBRE L'ESBART
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
A l’esbart porto molts anys. Vaig entrar-hi quan tenia 4 anys i fins ara. Hi vaig entrar perquè el metge li va dir a la meva mare que m’aniria bé pels peus fer alguna cosa de ball.
Defineix amb una paraula l'esbart.
Amb una paraula és molt difícil, però seria alguna cosa així com sentiment.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
M’agraden tots, però potser em quedo amb Gitanes de Rubí. És el ball que des de petita sempre havia volgut ballar.
I el que t'agrada més veure?
Tots! I dels que he vist fins ara em quedo amb el Mortixol.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
N’hi ha molts, però un dels que més recordo és el viatge a Tenerife. Jo no feia gaire que m’havia incorporat al cos de dansa i era la més petita del grup, només tenia 15 anys. La veritat és que em vaig pensar que no em deixarien anar-hi.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
A Gelida, en els festivals d’estiu.
I el viatge que recordes més?
La veritat és que tots els viatges que he fet amb l’esbart els recordo i amb bons records! Però com ja he dit anteriorment, potser el que més em va agradar va ser el primer que vaig fer, a Tenerife.
A on t'agradaria ballar?
Si pogués ser per tot el món.
Amb quin vestit et quedaries?
Amb els de la dansa Galana.
I amb la música de quin ball?
Amb la del Mortixol.
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Estar començant a ballar un ball i veure que la teva parella no hi és i de cop i volta aparèixer un altre noi en el seu lloc per què no em quedés sola.
El monyo, amb ratlla al mig o sense?
Definitivament sense ratlla.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
El compromís.
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè m’agrada ballar, l’ambient abans d’una actuació, els nervis. Quan estic a dalt d’un escenari és com si em transformés.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? El Joc de l’àngel, de Carlos Ruiz Zafón.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? No l'he vist últimament, però "El efecto mariposa" mai em canso de veure-la.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? A Escòcia.
Un racó de Gelida. Algun racó de la muntanya on es respiri tranquil·litat.
Quin és el teu plat preferit? Els macarrons de l’àvia.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? It’s my life, de Bon Jovi.