dilluns, 24 d’agost del 2009

Bona Festa Major!

Ja portem uns quants dies i encara en queden dos més: des del Cos de Dansa us desitgem que acabeu de passar una bona festa major!!

Des de l'esbart, el dijous ja vam començar amb el Festival Folklòric internacional amb dos grups de danses, un de Kènia i un de França, que van estar allotjats a les nostres cases des del dimarts. Precisament aquest grup ens va ensenyar a ballar la Polca d'Ours que va ser el ball que vem fer per la Cercavila de festa major. Aquesta és una peça que s'ha fet molt popular a casa nostra i que té l'origen als Pirineus i a la regió d'Occitània. Ours, vol dir Ós en francès, per tant és la Polca de l'ós. Nosaltres vem ballar-ne una adaptació amb l'animada versió del grup La Boina que té per títol, la Polca d'House.



I us deixem amb algunes fotos de la cercavila del dissabte que vam sortir amb el Pre-Cos de Dansa, amb els gegants i capgrossos de l'esbart, amb la gent del carrer que es va afegir amb nosaltres i amb un equip de ruixadors d'aigua que van fer més agradable la calurosa cercavila.


dilluns, 10 d’agost del 2009

Carcassone 4: Caballitus

Va ser després de la visita a la Ciutat Medieval de Carcassonne. Havia sigut una visita una mica desordenada, teníem una hora i mitja aproximadament per fer la visita, amb l’opció d’anar pel nostre compte o bé que la nostra guia, l’Anaïs, ens expliqués el què ella bonament sabia. A partir d’aquí es van anar fent grupets, uns pel seu compte, uns intentant seguir les explicacions de la guia, ens separàvem i ens tornàvem a trobar ara aquí, ara allà.... Ens vam tornar a agrupar més o menys tots a la porta d’entrada al castell; resulta que si entràvem com a grup teníem descompte! Que si entrem, que si no.... “ostres! Els menors de 25 no paguen!” Però com que la gran majoria del grup era menor de 25 anys, doncs el descompte se’ns n’anava en orris.... així doncs el grup es va tornar a dispersar... fins a l’hora de trobada a la porta de la muralla per tornar a agafar l’autocar. Ens vam agrupar tots i vam fer la que va ser segurament la primera foto de grup d’aquest viatge. I quan ja vam creuar la muralla en direcció cap a l’autocar... vam veure uns “cavallets”!!! La Blanca li demanava a sa mare si hi podia pujar, però ja anàvem una mica tard, l’Anaïs ja ens començava a punxar, però.... al passar per davant i en veure que 20 viatges valien 20 €... tots, com criatures ens vam engrescar i vam voler pujar als cavallets. “Qui vol pujar?” “Jo!”, “ Jo!”, “Jo”, “i jo també!”, “Correu, correu, de pressa!”, “A veure, els vint primers....cap aqui... 1, 2, 3, 4....”. ens vam contar i tornar a contar, i finalment ho vam aconseguir! Gran part del Cos de Dansa fent l’animal als cavallets, que n’hi va haver un que tant voltar, tant voltar... va estar a punt de treure l’esmorzar.

Rosa

dimarts, 4 d’agost del 2009

Carcassone 3: Divendres 24

Després de l'arribada tranquil·la de dijous a Montréal de l'Aude (on es feia el festival) i a Castelnaudary (on estàvem allotjats), el divendres ja començava la marxa de veritat. A Castelnaudary (o Castèlnòu d'Arri, en occità), municipi d'uns deu mil habitants, dormíem i esmorzàvem en una residència d'estudiants de la ciutat, conjuntament amb altres grups participants al Festival, com els de Txèquia, Rússia o Sardenya, entre altres. A Montréal, fèiem la resta dels àpats, al pavelló del poble, a més de tots els actes del Festival. Totes dues poblacions, pertanyen al Departament de l'Aude, del qual Carcassona n'és la capital. Aquest Departament situat a la regió del Llenguadoc-Rosselló és el bressol del catarisme, i per aquest motiu el gran nombre de castells i fortificacions espectaculars que hi ha la zona. La més coneguda de totes, sens dubte és la de la pròpia ciutat de Carcassona, que vem visitar el matí del divendres.

Al costat del riu Aude s'aixeca “la Cité”, la vella ciutat romana i medieval, encerclada per muralles i que va ser restaurada al segle XIX, després que estiguessin a punt d'enderrocar-la pel seu avançat estat de deteriorament. Avui, però Carcassone és un pol d'atracció turística com vem poder comprovar. Pel temps que teníem nosaltres vam escollir fer la visita per lliure, hi vam poder recórrer els punts principals del castell, i reviure per un moment com si estiguéssim a l'època de la Corona d'Aragó.

Des del castell també vam poder veure clarament la ciutat més nova, d'origen medieval, situada a l'altra banda del riu; així com l'horitzó de camps de girasols i vinyes que predominen en aquella zona. Després de veure l'espectacularitat i la bellesa d'aquelles fortificacions, va ser el moment de comprar les postals de record per enviar cap a Gelida.

Per cert, sabíeu que a Carcassona també es parla català? Igual que a Narbona i a Lesinhan de las Corbièras, existeix una comunitat gitana de llengua catalana a Carcassona, al barri de baix, cap a la plaça Carnot.

Després de la visita a la cité, vam continuar la jornada, dinant a Montréal i tot seguit, fent una visita en unes bodegues de la població d'Arzens. Aquesta bodega és un celler cooperatiu, anomenat Cave La Malepère, en què bona part de la seva producció la destinen a l'experimentació, a partir de la viticultura biològica.

A la visita ens van explicar la manera com es treballa la terra des d'aquesta òptica ecològica i com és el procés d'elaboració del vi. Finalment, vem acabar fent una degustació de vins de la Denomincació d'Origen “Côtes de la Malepère”.

Una vegada acabda la cata i la posterior compra d'ampolles que ens vam endur de record per Gelida, no podíem perdre el temps, ja que a Limoux ens esperaven per sopar i actuar.

Limoux, és un municipi d'uns deu mil habitants, conegut sobretot per la producció de la Blanquette, el vi escumós més antic del món i considerat l'antecedent del xampany. Allà, vam actuar al vespre en el marc del Festival de Folklore Internacional de Limoux, davant un nombrós públic que omplia tota la plaça de l'Ajuntament.

L'actuació tenia una durada d'una hora aproximadament i vam ballar La Patum de Berga, Les Cosses, les Jotes de la Terra Alta, el Ball de la Castanya i Les Gitanes de Rubí. Un repertori sense descans i molt animat que va sorprendre el públic, que es veia entregat a l'espectacle i aplaudint en tot moment. Un públic que no només era de la ciutat, ja que al tractar-se d'un emplaçament turístic, ens vam trobar amb gent de tot arreu, com per exemple amb uns aragonesos que van quedar encantats amb les Jotes de la Terra Alta. Després de la nostra actuació, era el torn d'un grup de música i danses acrobàtiques del Kirghizistan, que cloïen les actuacions del divendres d'aquest festival.

Finalment, la organització ens va obsequiar amb un pica-pica regat amb Blanquette, que va acabar d'arrodonir la primera jornada de ball i turisme en terres occitanes.

dissabte, 1 d’agost del 2009

Carcassone 2: La moda dels slips

Carrer de Montréal de l'Aude

Va ser el primer dia a la tarda, just quan vam arribar a Montréal de l’Aude. Ja feia una estona que ens havien presentat les que serien les nostres guies, l'Anaïs i la Julie. Havíem de decidir què volíem fer abans d’anar a sopar. Amb la calor que feia, per què no anàvem a la piscina? Tot seguit, les guies franceses ens van explicar que a França la cosa era diferent que aquí. Els homes, per “qüestió d'higiene”, havien d’utilitzar banyador slip. Sí, sí, aquell arrapadet. Sorpresos, havíem de triar entre no anar a la piscina o anar a alguna botiga a comprar-ne. Vam triar la primera opció, encara que hi havia una alternativa possible: anar a “Le Lac”. Finalment, ni una cosa ni l’altra. No recordo què vam estar fent, segurament ens vam quedar jugant a l’”Hombre Lobo” o al capitalista...
Slip, slip? hurra!


Laura