entrevista als dansaires: M. Àngels

Nom i cognoms: M. Àngels Romeu Tubella.

Edat: 25 anys.
Professió: Estudiant de Publicitat i Relacions Públiques (UB).

SOBRE L'ESBART
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Exactament no sé quants anys fa que ballo a l’esbart però diria que des dels 10, per tant, 15 anys. Vaig entrar principalment perquè a 3r de primària vaig canviar l’escola de Gelida per la de Barcelona i una amiga i veïna, l'Helena Ferrer, em va plantejar d’apuntar-me a l’esbart i a l’esplai per tal d’integrar-me més en la vida del poble. Una gran decisió a la meva vida!
Defineix amb una paraula l'esbart.
Amb una sola? N’hi ha moltes!! Rauxa, sentiment, complicitat, arrels..
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Indiscutiblement, en el ball que gaudeixo més és el "Ball de Gitanes de Rubí".
I el que t'agrada més veure?
Qualsevol que sigui de grup i amb força. No m’agraden els solistes.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
Quan vaig pujar al Cos de dansa. Quan portes anys i anys a l’esbart i et diuen que ja estàs preparada per pujar. A més, quan jo vaig pujar, hi havia un grup molt sòlid, amb un gran nivell, amb molta complicitat entre ells i amb un director molt exigent. Em feia pànic! Però vaig aprendre i gaudir moltíssim! Tinc molts bons records d’aquella època.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Sempre a Gelida. Els festivals d’estiu. Recordo especialment dues actuacions, la primera amb el Cos de dansa que es va fer a l’escola Montcau i la de fa 2 anys, on vam estrenar el ball de l’Elèctrica Dharma (Muixeranga d'Algemesí) on vam sorprendre el públic i això m’encanta!
I el viatge que recordes més?
Els recordo intensament tots, però Hongria va ser el més especial. Era la primera vegada que marxava sola de viatge, tenia 16 anys! I va ser impressionant! La gent que vam conèixer, la cultura, les danses, la llengua... una gran experiència!
A on t'agradaria ballar?
Com a escenari, al Palau de la Música, pel sentiment que comporta. I com a indret, a un país molt llunyà per tal de portar la nostra cultura a passejar!
Amb quin vestit et quedaries?
Amb el de les Gitanes de Rubí, perquè sempre m’ha agradat molt portar mitenes (reixetes que es duen als braços i mans, en alguns vestits de catalana).
I amb la música de quin ball?
M’emociona especialment a dalt de l’escenari, l’havanera "El meu avi".
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Ja ho sabeu tots! A un festival vaig caure de l’escenari amb el ball de les jotes. Va ser impossible dissimular... estava a primera fila i al costat del focus! I també he sortit a ballar amb un vestit sota d’un altre! Em vaig oblidar de treure-me’l!
El monyo, amb ratlla al mig o sense?
Sense i baix.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
A mi m’agradava el model de Cos de dansa que hi havia quan vaig pujar. Falta complicitat, dinàmica de grup i esperit de superació (m’incloc en aquestes mancances). I potenciar més la posada en escena que estem aconseguint i que m’agrada tant! Crec que l’esbart Rocasagna té el seu propi estil i podem arribar molt lluny. Encara ens queda molt per ballar i per seguir sorprenent!
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè pujo a l’escenari a ballar i tot canvia. Em costaria desprendrem d’aquesta sensació.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? La guia turística de Lisboa. I tinc per començar, "Només socis", de Ferran Torrent (on es parla de la corrupció política i l’especulació urbanística que afecta al País Valencià).
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? No sóc massa cinèfila, m’estic mirant els dvd’s del programa "Colors", que s’emetia pel canal 33.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? La ruta que va fer el Che Guevara i que surt en "Diarios de motocicleta": Argentina, Bolívia, Perú, Equador, Panamà, Costa Rica, Guatemala, Mèxic i Cuba.
Un racó de Gelida. La Font Freda.
Quin és el teu plat preferit? El sushi acompanyat d’un bon vi blanc del Penedès.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? No deixaria mai de BALLAR: Twist & shout, dels The Beattles, és imprescindible!

I d’escoltar.. sempre alguna cosa de la terra...entre moltes, Qualsevol nit pot sortir el sol, d’en Jaume Sisa.

La Penedesfera ja està en dansa!

Aquest divendres i dissabte Gelida acollirà la primera trobada de blocaires del Penedès (Anoia, Alt i Baix Penedès i el Garraf).
L’objectiu de les Jornades de la Penedesfera és traslladar al conjunt de la societat el fenomen blocaire, les experiències dels blocaires penedesencs i les comunitats generades entorn dels seus blocs, gràcies a les eines del web 2.0 i les noves tecnologies des d’una vessant social, ciutadana, participativa i col·laborativa. Les jornades estan adreçades a blocaires del Penedès, de fora d’aquest territori i a tots aquells que volen introduir-se en aquest mitjà de comunicació. També servirà per obtenir una instantània de la realitat social penedesenca gràcies a la transversalitat dels blocs. Durant els dos dies de les jornades es faran tres taules rodones sobre les organitzacions virtuals en xarxa, les diferents manifestacions culturals a través dels blocs i els polítics blocaires debatent sobre el territori. També hi ha haurà una conferència sobre l’oportunitat per als empresaris que representen els blocs i un taller per tal de fomentar la cultura vitivinícola a la xarxa. Un pica-pica penedesenc serà l’acte de cloenda. Tots els actes són gratuïts i no cal inscripció prèvia. Per més informació, cliqueu aquí.

El Cos de Dansa de l'Esbart, a través del seu bloc i com a integrant de la Penedesfera, no es perdrà aquest aconteixement tant important, que a més, tenim la sort que es faci al nostre poble.

Ens veiem allà!!!

entrevista als dansaries: Marta

Nom i cognoms: Marta Mayoral Roca.
Edat: 18 anys.
Professió: estudiant... i que duri!

SOBRE L'ESBART
Com i per què vas entrar a l'esbart?
Tot va ser per ganes de ballar! En realitat mai m’havia plantejat entrar a l’esbart però la Núria i la Laura hi formaven part i em va engrescar la idea de ballar música tradicional! I amb tot plegat, aquest és el segon any que formo part del cos de dansa, sóc de les novates.
Defineix amb una paraula l'esbart.
Gresca.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
"Les Gitanes de Rubí", sens dubte.
I el que t'agrada més veure?
"No era una illa"! És màgic tots vestits de blanc.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
La primera sortida amb més d’un ball per ballar, al juliol del 2007, a l’Estartit amb els guiris. Va ser el mateix dia que feia 18 anys i quan tot es va acabar, em van fer bufar les espelmes! Va ser molt emotiu!!
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Doncs no puc parlar massa ja que no tinc un gran bagatge d’actuacions, per a mi la que més he gaudit ha estat la de l’11 de setembre a Sant Sadurní d’Anoia (2007). Era la tercera vegada que fèiem els mateixos balls i ja estava més segura i confiada.
I el viatge que recordes més?
Per desgràcia sóc massa novata, encara no hem fet un viatge però... espero que sigui aviat!!
A on t'agradaria ballar?
En algun país estranger, en un teatre molt gran i amb moltíssima gent mirant-ho.
Amb quin vestit et quedaries?
El de gitanes, el de color verd.
I amb la música de quin ball?
Amb la cançó de "La dansa del velatori", aquella veu tan característica... (Miquel Gil).
El monyo, amb ratlla al mig o sense?
Sense ratlla.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
A mi personalment el que més m’agradaria seria fer més actuacions per arreu de Catalunya i del món.
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè a més de ballar, t'ho passes bé!

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? Shanghai Baby, de la Wei Hui (és una novel.la que està prohibida a la Xina, ja que està sent un fenomen sociocultural).
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? La última que he vist és la de Juno, recomanable per a tothom.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? Un viatge de cooperant en algun indret de l’Àfrica.
Un racó de Gelida. El castell, tranquil·litat i bones vistes.
Quin és el teu plat preferit? Els espaguetis amb una bona salsa!
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? N’hi ha tantes... Però si se n’ha de triar una és Hold me tight, de Marlango.