dilluns, 15 de juny de 2009

Una Patum molt especial

Com cada any, quan arriba Corpus, arriba també la Patum de Berga. Una de les festes més populars i emblemàtiques del nostre país (va ser declarada el 2005 com a "Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial" per la UNESCO) i que consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació de la gent i la barreja de foc i pirotècnia.


Ja fa alguns anys que l'Esbart de Gelida ballem la coreografia que el mestre Albert Sans va dedicar a La Patum de Berga, sota el títol d'Àliga, Maces i Plens, i l'hem portat per molts escenaris, sempre amb l'energia i la passió que es correspon a aquesta dansa.

Però aquest cap de setmana, ha estat especial. No només perquè hem ballat La Patum coincidint en les dates que se celebra, sinó perquè l'hem ballat ni més ni menys que al Palau de la Música!!

És la primera vegada en tota la història de l'Esbart Rocasagna que s'ha actuat en aquest escenari tant especial i ho vam fer davant d'unes 2.000 persones!!

Aquesta actuació va sorgir a partir d'una col·laboració a l'acte de cloenda de l'Escola de Dansa de la Berta Vallribera, l'Studio Isadora de Barcelona.

Enguany girava entorn del foc i aquí l'esbart va aportar tota la seva força diabòlica a l'escenari i a la platea, sota els passos de la Patum.

Cal dir també, que gràcies als Diables de Gelida vam poder disposar dels seus vestits i les seves forques, la qual cosa va fer més espectacular la posada en escena.

Va ser només un ball, però va ser suficient per fer d'aquell moment un instant apoteòsic, amb tot el Palau picant de mans al ritme del Salt de Plens i contagiats per l'eufòria del ball i de la música.

Una Patum especial ballada en un lloc somniat i que sens dubte quedarà per sempre a la pàgina d'honor del nostre esbart!

dijous, 4 de juny de 2009

El ball de bastons (2)

El ball de bastons a Gelida
L'origen del Ball de Bastons a Gelida és desconegut, tot i que s'acostuma a situar al voltant dels anys 1840 i 1850. Al llarg d'aquests anys, han estat molts els gelidencs i gelidenques que han donat vida al ball de bastons al nostre poble.

Gelida, amb les seves diferents colles (principalment, Agrupació de Bastoners - "Colla Vella"; i Nous Bastoners - "Colla Nova"), compta doncs, amb una llarga tradició bastonera que ha merescut l’atenció d’eminents estudiosos del nostre país com es pot veure en el llibre «El ball de bastons de Gelida», escrit el 1944, amb text de l’erudit investigador i folklorista Aureli Capmany i les partitures del ball de bastons del flabiolaire Antoni Orpí, que va ser un dels millors flabiolaires que ha tingut Gelida. A la foto de dalt, dels anys 40, el podem veure a la dreta del tot, amb altres bastoners de l'Agrupació que han marcat la història recent del nostre ball de bastons, com per exemple l'Alfons Capellades (que més endavant seria el cap de colla de l'Agrupació) o els germans Comajuncosas (que crearien la colla dels Nous Bastoners). A continuació, podem escoltar una de les composicions més conegudes del mestre Antoni Orpí, el Xotis de Punts.

El Ball de Bastons de Gelida sempre ha utilitzat el flabiol com a instrument principal, amb les seves variants: des d'un de sol, fins a quatre i amb el timbal o sense. La peça que tenim a continuació, l'Esmunyegada, actualment només es balla a Gelida i és un ball ja conegut en anotacions musicals de finals del segle XIX.

A vegades, per falta de flabiolaires, també s'han utilitzat altres instruments com l'acordió (com es pot veure a la imatge de sota, en una cercavila al carrer Major, l'any 1949), el violí, la melòdica o l'harmònica; sempre tenint clar que el qui marca el ritme i la música del ball són els bastons.

Els concursos
Des dels anys 20 als 50, van proliferar els concursos de balls de bastons, un esdeveniment inèdit fins aleshores. Més enllà de l'encert de fer-ne un concurs d'una expressió popular que té tantes maneres de ballar com colles hi ha (i per tant difícilment avaluable), sí que és destacable per veure fins a quin punt va arribar el ball de bastons de Gelida. I és que dels 6 concursos que s'han celebrat en tota la història dels bastoners, les colles de Gelida van guanyar en 4 ocasions, en una va quedar segon, i en l'altra que queda no es va presentar. El Ball de bastons de Gelida, doncs va ser referent durant molt de temps, i es va crear una forta rivalitat amb els bastoners de Sitges (en vàries ocasions van quedar segons).
El jurat d'aquests concursos el formaven personatges il·lustres, com en Joan Amades o l'esmentat Aureli Capmany, que digué "el ball de bastons de Gelida, estant en forma, són els millors de l'Estat (...)”, després que els gelidencs interpretessinel Xotis de punts amb voltes i l'Esmunyegada amb voltes, “ (...) proeses del ball mai aconseguides a Gelida i fruit de molts assaigs".
Concurs al Poble Espanyol, on la colla de Gelida va guanyar el títol de Campió del Penedès (Barcelona, 1935).

Trobada a Gelida
El període dels concursos, és un moment únic i que queda com a testimoni de la manera com es viva llavors el Ball de bastons. Però, l'etapa d'or comença a partir de les trobades nacionals de bastoners (veure entrada anterior), que se celebren anualment, com a espai de trobada del món bastoner i que de mica en mica es van afegint colles de nova creació. Gelida, aquí, també es torna a situar al centre de l'activitat bastonera, organitzant l'any 1981, la 6a trobada. I no només l'organitza, sinó que li dóna un impuls que marcarà un abans i un després de les trobades (es passa de la participació de 23 colles a l'edició anterior a Montblanc, a 42 colles a Gelida). Hi van participar 880 balladors, que van sumar més de 1500 persones amb els acompanyants. Gelida s'hi va bolcar de ple i hi van col·laborar 140 persones voluntàries, es van fer moltes aportacions i fins i tot van sobrar diners del pressupost de la Trobada, que es van destinar a la creació del monument als bastoners.

Trobada Penedès
Després de més de 30 Trobades de Bastoners de Catalunya, enguany es celebra per primera vegada la trobada territorial Bastonera de l’Anoia-Penedès-Garraf, organitzat per la Demarcació Penedès de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya. La Demarcació Penedès agrupa les colles bastoneres de les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf –actualment una trentena-, i es va constituir el setembre de 2008 amb l’objectiu de representar les colles d’aquest territori a la Coordinadora, difondre el ball de bastons i mostrar-lo públicament en forma de la trobada bastonera. Des de sempre el Penedès, ha estat un puntal en el Ball de bastons de Catalunya, i així es demostrarà doncs, aquest dissabte 6 de juny a les Roquetes del Garraf. A veure si l'any que ve la colla de Gelida també hi participa!

Per acabar: un concurs!
L'esbart mai ha ballat Ball de bastons, però sí que ha tingut molta relació amb moltes i molts bastoners. A veure si descobriu quins d'aquests nens de la foto (finals dels anys 60), són familiars directes d'actuals dansaires del Cos de Dansa!