diumenge, 27 de setembre de 2009

entrevistes als dansaires: Albert

Nom i cognoms: Albert Font Anguela.
Edat: 17 anys.
Professió: Estudiant.

Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Porto uns 9 anys ballant i hi vaig entrar perquè el meu germà hi ballava i els meus pares m’ho van proposar. Era una bona oportunitat per fer amics i conèixer gent nova de la meva edat.
Defineix amb una paraula l'esbart.
Unió.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Els Aires de la Terra alta (les jotes!) ja que és un ball que aconsegueix treure el millor de cada un i transformar-ho en alegria i en moviment continu.
I el que t'agrada més veure?
A mi personalment m’agrada molt veure les Gitanes, ja que va ser el primer ball important que vam fer els del pre-cos de dansa (segons el meu criteri) i és molt vistós, cosa que fa que qualsevol persona d’entre el públic el pugui gaudir com si fos a dalt de l’escenari.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
Sempre recordaré una actuació al poble espanyol en la qual es va posar a ploure de mala manera al migdia, cosa que feia impossible de ballar a la plaça com era costum. El cas és que l’actuació no es va suspendre, i necessitàvem algun lloc on poder ballar. Algun il·luminat va decidir que hauríem de fer-ho sota el porxo de l’ajuntament, un lloc massa petit i estret com per poder-hi fer un ball. I en aquell mini-espai vam ballar les Araneses, tot xocant contra les plantes que per allà hi havia i ensopegant i pegant-nos entre nosaltres.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Jo crec que la millor actuació la vaig viure aquest passat mes de juny, a la plaça de la vila d’aquí Gelida. Aquest any ens hem ajuntat els membres del pre-cos de l’any passat amb els del Cos de dansa, i aquesta barreja, els nous balls i l’estrena de Tossa 1914 han fet que sigui una nit especial. El bon rotllo que hi ha entre tots els membres del grup ha facilitat que el resultat final hagi estat el que tots vau veure: segons el meu criteri, espectacular. I espereu-vos! Que encara no ha acabat!
I el viatge que recordes més?
La veritat és que el viatge d’aquest estiu a França va ser molt divertit i especial. Va servir perquè ens acabéssim de conèixer entre tots, ens agaféssim confiança i riguéssim com mai! Vulguis que no això després es reflecteix en el bon humor que un té amb els altres companys del grup i en el bon rotllo que es transmet en les actuacions també!
A on t'agradaria ballar?
M’agradaria poder ballar algun dia al Camp Nou! Crec que qualsevol culé de l’esbart comparteix aquest somni amb mi.
Amb quin vestit et quedaries?
Em quedo amb el vestit del nuvi de Gitanes, tot i que també m’agrada molt el meu vestit de pescador de Tossa i tots els vestits de Tossa en general.
I amb la música de quin ball?
La música de les jotes m’agrada molt! És alegre, divertida i et treu el cansament que portes a sobre i te’l transforma en un ampli somriure i un “desparpajo” que fa que la gent s’ho passi pipa ballant-lo. Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Un dia de la Festa Major de l’any passat (si no recordo malament) ens van demanar als membres de l’esbart que reproduíssim el ball de la Patum a la plaça de la Vila. Els que fèiem de diables portàvem les típiques masses amb les bengales a la punta, i al cap d’una estona de ball una guspira em va entrar a la màscara! I sense parar el ball la vaig haver d'apagar bufant mentre anava brincant per dalt de l’escenari.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
Jo crec que s’ha de potenciar més la força de balls. Quan un ball i la seva música ens atrauen, tots ballem millor i amb més ganes, cosa que fa que el públic disfruti més. Estaria bé fer algun ball més com les Jotes perquè tothom es pugui lluir i tots puguem disfrutar.
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè és un exemple clar de superació, esforç i sobretot de recompensa final a aquest esforç. Veure que la plaça de la Vila és plena i que tots s’aixequen per aplaudir la feina d’un any exposada en 2 hores, és molt gratificant i realment, emociona.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? “Forrest Gump”. Tot i que ja és bastant vella, mai em cansaré de mirar-la!
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? M’agradaria anar a Roma, diuen que és una ciutat preciosa.
Un racó de Gelida. El parc de les escoles velles.
Quin és el teu plat preferit? Uffff... Pizza, hamburguesa,... Carnívor total!
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? “All Star” de Smash Mouth. Us la recomano! Et pot alegrar el dia!

diumenge, 20 de setembre de 2009

entrevistes als dansaires: Marc M.

Nom i cognoms: Marc Montoro Jaquet.
Edat: 17 anys.
Professió: estudiant.

Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Des dels 4 anys fins ara. Hi sóc per “herència familiar”, jejeje.
Defineix amb una paraula l'esbart.
Llibertat.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Les danses araneses.
I el que t'agrada més veure?
Tots són diferents i agradables de veure.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
N'hi ha tants que a vegades és difícil recordar algun.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Totes són una meravella.
I la sortida que recordes més?
A Sant Pau d'Ordal.
A on t'agradaria ballar?
En un lloc a l'aire lliure.
Amb quin vestit et quedaries?
El de 7 novies per a 7 germans.
I amb la música de quin ball?
La Dansa del Velatori.
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Caure de cames obertes de cara a la Carla, jajaja.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
L'amistat i el companyerisme .

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? L'anticrist.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? Cap, però m'agradaria veure La Celestina.
Un racó de Gelida. El castell.
Quin és el teu plat preferit? Els macarrons amb formatge.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? Irreplaceable de la Beyonce.

dissabte, 12 de setembre de 2009

entrevista als dansaires: Quim

Nom i cognoms: Joaquim Palomera Plans.
Edat: 17 anys.
Professió: Estudiant.

Quants anys portes a l'esbart?
Des dels 4 anys!
Defineix amb una paraula l'esbart.
Il·lusió.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
La Patum.
I el que t'agrada més veure?
Les Jotes de la Terra alta, un ball engrescador.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
La sortida a Andorra, va ser l’inici de l'època de l’esbart més divertida (encara no hi veig el final, d’aquesta època).
On ha estat, per tu, la millor actuació?
La de l'estrena de "Tossa 1914", al festival de Gelida d'aquest estiu. El primer any al cos de dansa i amb aquest espectacle, costarà d'oblidar.
I el viatge/sortida que recordes més?
A Andorra, va ser la primera!
A on t'agradaria ballar?
M'és indiferent a on balli, mentre m’ho passi bé.
Amb quin vestit et quedaries?
El de farandola, un ball que he ballat durant molts anys i a moltes actuacions, ja l’havia fet meu i tot.
I amb la música de quin ball?
Ara no se ben bé el nom, Bolero d'Alcúdia, un ball que feia la Jessica de solista l’any passat.
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
A una Pasqua, ballant, em va entrar un mosquit a l’ull, vaig acabar el ball amb la vista només d’un ull i quan vaig acabar al ball, vaig haver d'anar directe a l’hospital i una setmana sense destapar-me l’ull.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
La unió entre tots!
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
El bon rotllo i les gresques que ens muntem, allà on anem i sempre.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? Les milícies antifeixistes i l’exèrcit popular a Catalunya.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? No m’acostumen a agradar...
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? Anar al Marroc, i el somni... Jamaica
Un racó de Gelida. El mirador, un lloc màgic per desconnectar.
Quin és el teu plat preferit? Un bon plat de sopa.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? Africa Unite, de Bob Marley.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Vine a celebrar la Diada amb l'esbart!

Fotos: Laura Salvador. Sant Sadurní, 11 de setembre de 2008.

Aquest 11 de setembre serà el tercer any consecutiu que anirem a ballar a Sant Sadurní d'Anoia, en un dia i un espai (la Plaça de l'Ajuntament) on sempre ens hi hem sentit molt ben acollits i animats pel públic sadurnidenc.

A més enguany, la primera novetat és que ballem a la nit, i per tant podrem incorporar tots els elements de llum que donen un altre caire al nostre espectacle. I la segona novetat: és la primera vegada que presentem l'espectacle "Tossa 1914" després de l'estrena mundial a Gelida, el passat juliol.

Tot el festival tindrà el mateix format que el festival d'estiu de Gelida, amb una primera part amb els següents balls: Dansa Galana, La Bolangera, El Ball de la Castanya, Cosses, El Mortitxol, el Ball del Mocador i les Jotes de la Terra Alta. I una segona part, amb l'espectacle abans mencionat: "Tossa 1914".

Aquest divendres, a les 22h a la Plaça de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. T'hi esperem!!

dimecres, 2 de setembre de 2009

Carcassone 5: Dia 25 i tornada...

Dissabte 25 de juliol
I heus aquí el dia central de la nostra sortida al sud de França, l'actuació al Festival Folklore et Partage de Montréal de l'Aude. Era el dissabte 25 de juliol, i els actes eren ben diversos durant tot el dia.

En primer lloc, per començar la jornada teníem una presentació de tots els grups participants al Festival, a la plaça on més tard ballaríem. La presentació consistia en una entrada a plaça, l'alçada de la bandera de cada país mentre sonava l'himne i finalment, un petit ball de demostració. Així que després d'haver hissat la senyera i sonar "Els Segadors", vam fer l'entrada del Ball de Gitanes de Rubí al voltant de tota la plaça, plena de gom a gom.

Una vegada finalitzades totes les presentacions era el moment d'anar a dinar tots junts al pavelló del poble, per agafar forces per la tarda i la nit. L'actuació no la teníem fins a les 10 de la nit, i abans, durant la tarda, era el moment per l'intercanvi de balls.

Així doncs, cada grup durant mitja hora, havia d'ensenyar un o més balls a la resta de grups i la gent del poble, i ballar-los tots alhora. Cal dir, que un bon grupet de dansaires de l'esbart va ballar-los quasi tots, unes danses amb més encert que d'altres, però sense parar ni un moment.

El ball que vem ensenyar nosaltres, va ser l'entrada del Ball de Gitanes de Rubí, afegint-hi algunes modificacions, amb ponts i altres passos, per tal de fer un ball més participatiu.

La veritat és que un bon nombre de gent s'hi va afegir i els hi va encantar! Qui sap si d'aquí un temps ens trobem un grup de Txèquia o de Mayotte fent aquest ball...?

Després d'una tarda a ple sol i ballant sense parar, vem haver de fer un brindis de Chardonnay per encarar la cercavila pels carrers del poble, juntament amb tots els grups i músics dels diferents països. Tot plegat, se'ns va fer la hora de sopar, i just després i per reblar el clau de la jornada, ens esperava una actuació d'una hora, prevista a les 22h.

Amb la plaça encara plena, vem presentar el mateix espectacle que el dia anterior a Limoux, amb alguna variació: La Patum de Berga, Les Cosses, les Jotes de la Terra Alta, Majorales i el Ball de Gitanes de Rubí.

Després d'un dia intens, de ballar molt i de gaudir de les actuacions dels altres grups, era el moment de tornar cap a la residència per celebrar l'actuació i compartir amb la resta del Cos de Dansa les anècdotes de la jornada.

Diumenge 26 de juliol
L'endemà, era ja el dia de la tornada, un dia aparentment tranquil, però que va ser un dels més apoteòsics del viatge.

Vem començar el diumenge amb una cercavila pels carrers on es realitzava el mercat de Montréal, mentrestant una representació de l'esbart acudia a la recepció de l'Ajuntament, on vem rebre molts elogis de l'organització i vem poder fer alguns contactes amb els altres grups.

Després de la cercavila i quan anàvem cap a dinar, el nostre esperit ballador, ens va portar a improvisar un ball de manera totalment espontània que podríem dir que ja forma part del repertori de balls tradicionals gelidencs. L'anomenat "Ball de la Rotonda", del qual en circula un vídeo per Internet, ha causat tant de furor, que ens estem plantejant de ballar-lo per Santa Llúcia o al proper festival d'estiu. A més del Ball de la Rotonda, vem aprofitar aquest bonic emplaçament, per ballar una sardana, davant l'expectació dels cotxes que circulaven per allà.

Després del dinar, va continuar la festa, i vam acabar ballant conjuntament amb el grup de Sardenya, el popular ball "El txipi-txipi", "La palmera" i "La Serpente", després de cantar cançons conegudes pels dos grups com "Bella Ciao" o "Azurro", entre altres.

Ja era el dia de tornada, però no es notava el cansament dels quatre dies que portàvem, i l'eufòria de l'esbart es va fer notar també dins l'autocar, on vem estar cantant i ballant fins arribar tots afònics a Gelida i amb una idea ben clara: FINS QUE SURTI EL SOL!!