Entrevista als dansaires: Sito

Nom:
Lluis Rosell.
Edat:
44 anys.
Professió:
Informàtic.







SOBRE L'ESBART

Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Fa uns 36 anys. No sé perquè érem dels primers i jo era molt petit (7 anys), però pel què es pot veure ara, sí que m’agrada.

Defineix amb una paraula l'esbart.

Lloc on es fan molt bons amics i es passen moltes aventures.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Marina.
I el que t'agrada més veure?
Potser tots aquests que ni considero balls tradicionals.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
No ho sé, n’hi ha molts, tant de bons com de dolents, ...
On ha estat, per tu, la millor actuació?
No ho sé, moltes!
I el viatge que recordes més?
Els viatges tant de jove: “la setmana a Galícia”, com més endavant a països com Bulgària, Turquia,...
A on t'agradaria ballar?
A tot el món, (però crec que ja he fet tard).
Amb quin vestit et quedaries?
Ball Cerdà, Farandola, Corre,...
I amb la música de quin ball?
Gitanes.
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
A mi no, però en dues ocasions trencar-se l’escenari (amb un forat) i haver-lo d'arreglar.
La faixa, per dalt o per baix?
Sempre per baix i més els que tenim una mica de panxa, ja que és la manera que no s’escapi. Si no, al comprimir l’estómac s’afluixa.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
L’esforç, les ganes i la força. Són imprescindibles per ser un grup de dansa de la nostra categoria: 2a nacional.
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè no es perdi i no desaparegui. I també perquè sempre m’ho he passat molt bé.

SOBRE TU
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? Egipte.
Un racó de Gelida. La Font freda
Quin és el teu plat preferit? Els macarrons (amb carn i gratinats).
Quina és la cançó que sempre escoltaries? El cant dels Ocells.

Entrevista als dansaires: Núria

Nom i cognoms: Núria Torrents.
Edat: 19 anys.
Professió: Estudiant de Ciències Ambientals.

SOBRE L'ESBART
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Aquest és el meu tercer any a l’esbart. La veritat és que de ben petita sempre m’havien dit que anés a l’esbart a ballar i jo deia que mai hi aniria, fins que fa tres estius, la Laura i jo ens ho vam proposar, i a l’Octubre... cap a l’esbart, així doncs, no es pot dir “d’aquesta aigua no en beuré”, ja veieu el resultat...
Defineix amb una paraula l'esbart.
Somriure.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
El ball de Gitanes de Rubí.
I el que t'agrada més veure?
La Dansa Galana.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
El dia de la meva primera actuació, a l’Hospitalet, just acabar l’actuació, el moment de la “novatada”.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Per mi, la última que vam fer a l’Estartit.
I el viatge que recordes més?
Si com a viatge serveix l’Estartit... Encara no n’he pogut fer cap...
A on t'agradaria ballar?
A qualsevol lloc on la gent gaudeixi veient el nostre espectacle.
Amb quin vestit et quedaries?
Amb el de Gitanes de Rubí.
I amb la música de quin ball?
La dansa del velatori, cantada per Miquel Gil.
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
De moment no en tinc gaires. Se m’ha caigut una sabata.
El monyo, amb ratlla al mig o sense?
Sense ratlla al mig.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
S’hauria de potenciar la motivació i les ganes de ballar dels dansaires.
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè m’ho passo estupendament ballant i amb la gent que forma el cos de dansa i perquè m’agrada ballar a l’Esbart.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? Un món feliç, d’Aldous Huxley.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? Volver.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? A Amèrica Llatina.
Un racó de Gelida. Qualsevol lloc perdut a la muntanya de Gelida.
Quin és el teu plat preferit? Els macarrons de la iaia Mercè.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? En aquests moments, Hallelujah de Rufus Wainwright.