entrevista als dansaires: Jordi Cusó

Nom i cognoms: Jordi Cusó Bertran

Edat: 34 anys
Professió: Enginyer Industrial

SOBRE L'ESBART
Quants anys portes a l'esbart?
Jo diria que uns 10 anys, però repartits en dues etapes. Una primera etapa del 1992 fins al 2000 i una segona del 2006 al 2008.
Com i per què hi vas entrar?
Com sempre....faltaven nois!!! I els amics i amigues que ja hi ballaven em van animar. No sabia ben bé on em posava...però ara no m’en penedeixo, al contrari, els hi estic molt agraïts.
Defineix amb una paraula l'esbart.
Diversió.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
No sé si és el que més m’agrada, però l'he ballat tantes vegades, que li he acabat agafant “carinyo”.... Gitanes.
I el que t'agrada més veure?
Marina.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
L'actuació que vem fer al teatre més antic del món, a Antalia (Turquia). Estar ballant en un escenari amb tants anys d’història, tants balls, tantes cançons... i poder aportar el nostre granet de sorra... va ser una actuació especial.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
No en recordo cap en especial. Durant els viatges a l’estranger hi van haver molt bones actuacions..., però els Festivals de Gelida tenen un record especial.
I el viatge que recordes més?
Vaig tenir la sort de viure com a dansaire una de les èpoques que més es van viatjar a l’estranger: Bulgària, Turquia, Hongria... Tots i cadascun d’ells van tenir moments molt especials. Potser el primer per ser la novetat.
A on t'agradaria ballar?
A qualsevol lloc on valoressin i gaudissin amb el què oferim quan ballem: tradició (amb un toc de modernitat), dedicació, esforç, emocions... Potser escolliria algun país llunyà com Sud-Amèrica, Àsia... que no ens coneixen tant i les seves danses són molt diferents a les nostres (espero que les entenguessin!).
Amb quin vestit et quedaries?
Ballet de Déu. Recordo que a les nostres mares i a majordomia els hi va costar molt fer-los. Va ser el primer ball que vaig estrenar.
I amb la música de quin ball?
Gitanes.
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Estar enmig d’un ball i que t’apaguin la música, no accidentalment, sinó expressament. Es veu que ens havíem passat del temps establert. Evidentment, i com a bons professionals que som, vem continuar ballant fins on vem poder, dignament vem saludar i vem marxar. Increïble...
La faixa, per dalt o per baix?
Per baix, encara que ho he descobert tard. Abans, quan era jove i no tenia panxa, era igual per dalt que per baix, sempre s’aguantava. Ara m’hi he de mirar una mica més, i per seguretat ho faig per baix.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
Fer més actuacions perquè, al cap i a la fi, és pel que estàs assajant durant tot l’any: disfrutar ballant i fer passar una bona estona a la gent que t’ha vingut a veure.
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
La satisfacció quan has acabat una actuació i la gent s’aixeca de la cadira per aplaudir, em fa posar la pell de gallina, és una sensació indescriptible.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? Fortaleza digital.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? Últimament no puc anar gaire al cinema, però em quedo amb un clàssic: la Trilogia del Senyor dels Anells.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? Canadà i EUA. I també Austràlia, i Àfrica i ...
Un racó de Gelida. La font freda.
Quin és el teu plat preferit? Com a plat tradicional em quedo amb els macarrons, com a plat no tradicional la pizza i com a postres la xocolata.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? “Walk of live” dels Dire Straits.