Nom i cognoms: M. Àngels Romeu Tubella.Edat: 25 anys.
Professió: Estudiant de Publicitat i Relacions Públiques (UB).
SOBRE L'ESBART
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Exactament no sé quants anys fa que ballo a l’esbart però diria que des dels 10, per tant, 15 anys. Vaig entrar principalment perquè a 3r de primària vaig canviar l’escola de Gelida per la de Barcelona i una amiga i veïna, l'Helena Ferrer, em va plantejar d’apuntar-me a l’esbart i a l’esplai per tal d’integrar-me més en la vida del poble. Una gran decisió a la meva vida!
Defineix amb una paraula l'esbart.
Amb una sola? N’hi ha moltes!! Rauxa, sentiment, complicitat, arrels..
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Indiscutiblement, en el ball que gaudeixo més és el "Ball de Gitanes de Rubí".
I el que t'agrada més veure?
Qualsevol que sigui de grup i amb força. No m’agraden els solistes.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
Quan vaig pujar al Cos de dansa. Quan portes anys i anys a l’esbart i et diuen que ja estàs preparada per pujar. A més, quan jo vaig pujar, hi havia un grup molt sòlid, amb un gran nivell, amb molta complicitat entre ells i amb un director molt exigent. Em feia pànic! Però vaig aprendre i gaudir moltíssim! Tinc molts bons records d’aquella època.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Sempre a Gelida. Els festivals d’estiu. Recordo especialment dues actuacions, la primera amb el Cos de dansa que es va fer a l’escola Montcau i la de fa 2 anys, on vam estrenar el ball de l’Elèctrica Dharma (Muixeranga d'Algemesí) on vam sorprendre el públic i això m’encanta!
I el viatge que recordes més?
Els recordo intensament tots, però Hongria va ser el més especial. Era la primera vegada que marxava sola de viatge, tenia 16 anys! I va ser impressionant! La gent que vam conèixer, la cultura, les danses, la llengua... una gran experiència!
A on t'agradaria ballar?
Com a escenari, al Palau de la Música, pel sentiment que comporta. I com a indret, a un país molt llunyà per tal de portar la nostra cultura a passejar!
Amb quin vestit et quedaries?
Amb el de les Gitanes de Rubí, perquè sempre m’ha agradat molt portar mitenes (reixetes que es duen als braços i mans, en alguns vestits de catalana).
I amb la música de quin ball?
M’emociona especialment a dalt de l’escenari, l’havanera "El meu avi".
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Ja ho sabeu tots! A un festival vaig caure de l’escenari amb el ball de les jotes. Va ser impossible dissimular... estava a primera fila i al costat del focus! I també he sortit a ballar amb un vestit sota d’un altre! Em vaig oblidar de treure-me’l!
El monyo, amb ratlla al mig o sense?
Sense i baix.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
A mi m’agradava el model de Cos de dansa que hi havia quan vaig pujar. Falta complicitat, dinàmica de grup i esperit de superació (m’incloc en aquestes mancances). I potenciar més la posada en escena que estem aconseguint i que m’agrada tant! Crec que l’esbart Rocasagna té el seu propi estil i podem arribar molt lluny. Encara ens queda molt per ballar i per seguir sorprenent!
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè pujo a l’escenari a ballar i tot canvia. Em costaria desprendrem d’aquesta sensació.
SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? La guia turística de Lisboa. I tinc per començar, "Només socis", de Ferran Torrent (on es parla de la corrupció política i l’especulació urbanística que afecta al País Valencià).
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? No sóc massa cinèfila, m’estic mirant els dvd’s del programa "Colors", que s’emetia pel canal 33.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? La ruta que va fer el Che Guevara i que surt en "Diarios de motocicleta": Argentina, Bolívia, Perú, Equador, Panamà, Costa Rica, Guatemala, Mèxic i Cuba.
Un racó de Gelida. La Font Freda.
Quin és el teu plat preferit? El sushi acompanyat d’un bon vi blanc del Penedès.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? No deixaria mai de BALLAR: Twist & shout, dels The Beattles, és imprescindible!
I d’escoltar.. sempre alguna cosa de la terra...entre moltes, Qualsevol nit pot sortir el sol, d’en Jaume Sisa.
Professió: Estudiant de Publicitat i Relacions Públiques (UB).
SOBRE L'ESBART
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Exactament no sé quants anys fa que ballo a l’esbart però diria que des dels 10, per tant, 15 anys. Vaig entrar principalment perquè a 3r de primària vaig canviar l’escola de Gelida per la de Barcelona i una amiga i veïna, l'Helena Ferrer, em va plantejar d’apuntar-me a l’esbart i a l’esplai per tal d’integrar-me més en la vida del poble. Una gran decisió a la meva vida!
Defineix amb una paraula l'esbart.
Amb una sola? N’hi ha moltes!! Rauxa, sentiment, complicitat, arrels..
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
Indiscutiblement, en el ball que gaudeixo més és el "Ball de Gitanes de Rubí".
I el que t'agrada més veure?
Qualsevol que sigui de grup i amb força. No m’agraden els solistes.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
Quan vaig pujar al Cos de dansa. Quan portes anys i anys a l’esbart i et diuen que ja estàs preparada per pujar. A més, quan jo vaig pujar, hi havia un grup molt sòlid, amb un gran nivell, amb molta complicitat entre ells i amb un director molt exigent. Em feia pànic! Però vaig aprendre i gaudir moltíssim! Tinc molts bons records d’aquella època.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Sempre a Gelida. Els festivals d’estiu. Recordo especialment dues actuacions, la primera amb el Cos de dansa que es va fer a l’escola Montcau i la de fa 2 anys, on vam estrenar el ball de l’Elèctrica Dharma (Muixeranga d'Algemesí) on vam sorprendre el públic i això m’encanta!
I el viatge que recordes més?
Els recordo intensament tots, però Hongria va ser el més especial. Era la primera vegada que marxava sola de viatge, tenia 16 anys! I va ser impressionant! La gent que vam conèixer, la cultura, les danses, la llengua... una gran experiència!
A on t'agradaria ballar?
Com a escenari, al Palau de la Música, pel sentiment que comporta. I com a indret, a un país molt llunyà per tal de portar la nostra cultura a passejar!
Amb quin vestit et quedaries?
Amb el de les Gitanes de Rubí, perquè sempre m’ha agradat molt portar mitenes (reixetes que es duen als braços i mans, en alguns vestits de catalana).
I amb la música de quin ball?
M’emociona especialment a dalt de l’escenari, l’havanera "El meu avi".
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
Ja ho sabeu tots! A un festival vaig caure de l’escenari amb el ball de les jotes. Va ser impossible dissimular... estava a primera fila i al costat del focus! I també he sortit a ballar amb un vestit sota d’un altre! Em vaig oblidar de treure-me’l!
El monyo, amb ratlla al mig o sense?
Sense i baix.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
A mi m’agradava el model de Cos de dansa que hi havia quan vaig pujar. Falta complicitat, dinàmica de grup i esperit de superació (m’incloc en aquestes mancances). I potenciar més la posada en escena que estem aconseguint i que m’agrada tant! Crec que l’esbart Rocasagna té el seu propi estil i podem arribar molt lluny. Encara ens queda molt per ballar i per seguir sorprenent!
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Perquè pujo a l’escenari a ballar i tot canvia. Em costaria desprendrem d’aquesta sensació.
SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? La guia turística de Lisboa. I tinc per començar, "Només socis", de Ferran Torrent (on es parla de la corrupció política i l’especulació urbanística que afecta al País Valencià).
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? No sóc massa cinèfila, m’estic mirant els dvd’s del programa "Colors", que s’emetia pel canal 33.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? La ruta que va fer el Che Guevara i que surt en "Diarios de motocicleta": Argentina, Bolívia, Perú, Equador, Panamà, Costa Rica, Guatemala, Mèxic i Cuba.
Un racó de Gelida. La Font Freda.
Quin és el teu plat preferit? El sushi acompanyat d’un bon vi blanc del Penedès.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? No deixaria mai de BALLAR: Twist & shout, dels The Beattles, és imprescindible!
I d’escoltar.. sempre alguna cosa de la terra...entre moltes, Qualsevol nit pot sortir el sol, d’en Jaume Sisa.
3 comentaris:
Ostres, aquesta mossa val el seu pes en or! M'ha encantat llegir l'entrevista i redescobrir a la MªAngels. Mentre llegia les respostes era com si l'estés sentint amb ella. Una abraçada a tots els dançaires ;)
Això si que són Carns, Romeeeeeuuu!!!
la penya a moorttt està amb tu a topeee!!!
vinga saleruuuu a dansar sense parar!!
Vas sortir a ballar amb un vestit sota l'altre?!!!! Aquesta sí que no la sabia!
Ets boníssima!
Ah! i aquest any continuarem sorprenent! ;-)
Publica un comentari a l'entrada