entrevista als dansaires: Rosa

Nom i cognoms: Rosa Pascual Subirana.

Edat: 32 anys.
Professió: Química.

SOBRE L'ESBART
Quants anys portes a l'esbart? Com i per què hi vas entrar?
Uns 26 anys, em sembla que vaig començar amb 6 ó 7 anys, no ho recordo exactament. Però vaig fer un parèntesi de 5 anys mentre vaig ser a l’estranger. Suposo que vaig començar perquè m’agradava ballar. Primer vaig començar amb l’Esbart i després va venir el ballet clàssic. El ballet es va acabar, però l’Esbart s’ha quedat.
Defineix amb una paraula l'esbart.
Ostres! Amb una sola paraula és molt difícil! El primer que em ve al cap és “grup” i “tradició”.
Quin és el ball que t'agrada més ballar?
“El Mortitxol” (Dansa del velatori), tot i que reconec que és un ball molt trist, i veure'l és una mica avorrit. M'agrada molt ballar-lo pel ritme i perquè la música realment m’arriba a dins, sobretot al final.
I el que t'agrada més veure?
“Marina”. Aquest estiu el vaig veure ballar a Galícia i se’m va posar la pell de gallina.
Explica un dels moments que més recordes de l'esbart.
La primera actuació que vaig fer amb el Cos de Dansa. Va ser a Olesa, en una actuació conjunta amb altres Esbarts; només vam ballar el “Ball Pla de Sant Mateu”, jo ballava darrera de tot segurament, però per fi era dalt d’un escenari, ballant amb tota aquella gent que havia vist i admirat durant tants anys.
On ha estat, per tu, la millor actuació?
Doncs no en recordo cap en especial...
I el viatge que recordes més?
El que vam fer a Menorca, realment va ser genial. Vam anar amb vaixell i ens vam endur les bicicletes. Dormíem en una escola, amb matalassos al terra. Quan no teníem actuacions, agafàvem les bicicletes i ens n’anàvem tots junts a les caletes a banyar-nos. És el viatge en el qual recordo que hi va haver més unitat com a grup.
A on t'agradaria ballar?
Estaria bé ballar dalt d’un escenari vora el mar.
Amb quin vestit et quedaries?
Repeteixo, el de "Marina".
I amb la música de quin ball?
Dels balls que hem fet ara últimament el de “Si mai et decidissis a pujar a Valldemossa”.
Explica una anècdota que t'hagi passat a dalt l'escenari.
L’última que recordo va ser el setembre passat a Sant Sadurní, ballant el Parado, que havíem de ser un grup de 4 persones i un cop ja havíem començat ens vam adonar que només érem 3. Resulta que la quarta persona s’havia despistat i no es recordava que ballava aquell ball.
El monyo, amb ratlla al mig o sense?
Jo, amb ratlla al mig, sobretot si són jotes o boleros.
Què creus que s'hauria de potenciar del Cos de Dansa?
Crec que s’hauria de potenciar el sentit d’unitat de grup així com millorar tots plegats el nivell tècnic/artístic (postura corporal, expressivitat, fer els passos ben fets, nets, amb força quan convé, castanyoles...).
Digues un motiu pel qual no deixaries mai l'esbart?
Doncs perquè ens ho passem molt bé, encara que a vegades rondinem, i perquè forma part de la nostra cultura i aquestes coses s’han de conservar.

SOBRE TU
Quin llibre estàs llegint? "Cartes a l’avi” de Núria Garcia Quera que em van portar els Reis. És un recull de cartes que escriu una noia des del Pirineu al seu avi que està convalescent a Barcelona.
Quina pel·lícula t'ha agradat últimament? És que l’única que ara recordo és “El Orfanato”, però tampoc puc dir que em va agradar especialment.
Quin viatge no has fet i t'agradaria fer? Al Marroc.
Un racó de Gelida. Les vinyes.
Quin és el teu plat preferit? Les llenties, però només les que fa la meva mare.
Quina és la cançó que no deixaries mai d'escoltar? “I want to break free” de The Queen.