El ball de bastons a GelidaL'origen del Ball de Bastons a Gelida és desconegut, tot i que s'acostuma a situar al voltant dels anys 1840 i 1850. Al llarg d'aquests anys, han estat molts els gelidencs i gelidenques que han donat vida al ball de bastons al nostre poble.
Gelida, amb les seves diferents colles (principalment, Agrupació de Bastoners - "Colla Vella"; i Nous Bastoners - "Colla Nova"), compta doncs, amb una llarga tradició bastonera que ha merescut l’atenció d’eminents estudiosos del nostre país com es pot veure en el llibre «El ball de bastons de Gelida», escrit el 1944, amb text de l’erudit investigador i folklorista Aureli Capmany i les partitures del ball de bastons del flabiolaire Antoni Orpí, que va ser un dels millors flabiolaires que ha tingut Gelida. A la foto de dalt, dels anys 40, el podem veure a la dreta del tot, amb altres bastoners de l'Agrupació que han marcat la història recent del nostre ball de bastons, com per exemple l'Alfons Capellades (que més endavant seria el cap de colla de l'Agrupació) o els germans Comajuncosas (que crearien la colla dels Nous Bastoners). A continuació, podem escoltar una de les composicions més conegudes del mestre Antoni Orpí, el Xotis de Punts.
El Ball de Bastons de Gelida sempre ha utilitzat el flabiol com a instrument principal, amb les seves variants: des d'un de sol, fins a quatre i amb el timbal o sense. La peça que tenim a continuació, l'Esmunyegada, actualment només es balla a Gelida i és un ball ja conegut en anotacions musicals de finals del segle XIX.
A vegades, per falta de flabiolaires, també s'han utilitzat altres instruments com l'acordió (com es pot veure a la imatge de sota, en una cercavila al carrer Major, l'any 1949), el violí, la melòdica o l'harmònica; sempre tenint clar que el qui marca el ritme i la música del ball són els bastons.
Els concursos
Des dels anys 20 als 50, van proliferar els concursos de balls de bastons, un esdeveniment inèdit fins aleshores. Més enllà de l'encert de fer-ne un concurs d'una expressió popular que té tantes maneres de ballar com colles hi ha (i per tant difícilment avaluable), sí que és destacable per veure fins a quin punt va arribar el ball de bastons de Gelida. I és que dels 6 concursos que s'han celebrat en tota la història dels bastoners, les colles de Gelida van guanyar en 4 ocasions, en una va quedar segon, i en l'altra que queda no es va presentar. El Ball de bastons de Gelida, doncs va ser referent durant molt de temps, i es va crear una forta rivalitat amb els bastoners de Sitges (en vàries ocasions van quedar segons).
El jurat d'aquests concursos el formaven personatges il·lustres, com en Joan Amades o l'esmentat Aureli Capmany, que digué "el ball de bastons de Gelida, estant en forma, són els millors de l'Estat (...)”, després que els gelidencs interpretessinel Xotis de punts amb voltes i l'Esmunyegada amb voltes, “ (...) proeses del ball mai aconseguides a Gelida i fruit de molts assaigs".
Concurs al Poble Espanyol, on la colla de Gelida va guanyar el títol de Campió del Penedès (Barcelona, 1935).
Trobada a Gelida
El període dels concursos, és un moment únic i que queda com a testimoni de la manera com es viva llavors el Ball de bastons. Però, l'etapa d'or comença a partir de les trobades nacionals de bastoners (veure entrada anterior), que se celebren anualment, com a espai de trobada del món bastoner i que de mica en mica es van afegint colles de nova creació. Gelida, aquí, també es torna a situar al centre de l'activitat bastonera, organitzant l'any 1981, la 6a trobada. I no només l'organitza, sinó que li dóna un impuls que marcarà un abans i un després de les trobades (es passa de la participació de 23 colles a l'edició anterior a Montblanc, a 42 colles a Gelida). Hi van participar 880 balladors, que van sumar més de 1500 persones amb els acompanyants. Gelida s'hi va bolcar de ple i hi van col·laborar 140 persones voluntàries, es van fer moltes aportacions i fins i tot van sobrar diners del pressupost de la Trobada, que es van destinar a la creació del monument als bastoners.
Trobada Penedès
Després de més de 30 Trobades de Bastoners de Catalunya, enguany es celebra per primera vegada la trobada territorial Bastonera de l’Anoia-Penedès-Garraf, organitzat per la Demarcació Penedès de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya. La Demarcació Penedès agrupa les colles bastoneres de les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf –actualment una trentena-, i es va constituir el setembre de 2008 amb l’objectiu de representar les colles d’aquest territori a la Coordinadora, difondre el ball de bastons i mostrar-lo públicament en forma de la trobada bastonera. Des de sempre el Penedès, ha estat un puntal en el Ball de bastons de Catalunya, i així es demostrarà doncs, aquest dissabte 6 de juny a les Roquetes del Garraf. A veure si l'any que ve la colla de Gelida també hi participa!
Per acabar: un concurs!
L'esbart mai ha ballat Ball de bastons, però sí que ha tingut molta relació amb moltes i molts bastoners. A veure si descobriu quins d'aquests nens de la foto (finals dels anys 60), són familiars directes d'actuals dansaires del Cos de Dansa!
Gelida, amb les seves diferents colles (principalment, Agrupació de Bastoners - "Colla Vella"; i Nous Bastoners - "Colla Nova"), compta doncs, amb una llarga tradició bastonera que ha merescut l’atenció d’eminents estudiosos del nostre país com es pot veure en el llibre «El ball de bastons de Gelida», escrit el 1944, amb text de l’erudit investigador i folklorista Aureli Capmany i les partitures del ball de bastons del flabiolaire Antoni Orpí, que va ser un dels millors flabiolaires que ha tingut Gelida. A la foto de dalt, dels anys 40, el podem veure a la dreta del tot, amb altres bastoners de l'Agrupació que han marcat la història recent del nostre ball de bastons, com per exemple l'Alfons Capellades (que més endavant seria el cap de colla de l'Agrupació) o els germans Comajuncosas (que crearien la colla dels Nous Bastoners). A continuació, podem escoltar una de les composicions més conegudes del mestre Antoni Orpí, el Xotis de Punts.El Ball de Bastons de Gelida sempre ha utilitzat el flabiol com a instrument principal, amb les seves variants: des d'un de sol, fins a quatre i amb el timbal o sense. La peça que tenim a continuació, l'Esmunyegada, actualment només es balla a Gelida i és un ball ja conegut en anotacions musicals de finals del segle XIX.
A vegades, per falta de flabiolaires, també s'han utilitzat altres instruments com l'acordió (com es pot veure a la imatge de sota, en una cercavila al carrer Major, l'any 1949), el violí, la melòdica o l'harmònica; sempre tenint clar que el qui marca el ritme i la música del ball són els bastons.
Els concursosDes dels anys 20 als 50, van proliferar els concursos de balls de bastons, un esdeveniment inèdit fins aleshores. Més enllà de l'encert de fer-ne un concurs d'una expressió popular que té tantes maneres de ballar com colles hi ha (i per tant difícilment avaluable), sí que és destacable per veure fins a quin punt va arribar el ball de bastons de Gelida. I és que dels 6 concursos que s'han celebrat en tota la història dels bastoners, les colles de Gelida van guanyar en 4 ocasions, en una va quedar segon, i en l'altra que queda no es va presentar. El Ball de bastons de Gelida, doncs va ser referent durant molt de temps, i es va crear una forta rivalitat amb els bastoners de Sitges (en vàries ocasions van quedar segons).
El jurat d'aquests concursos el formaven personatges il·lustres, com en Joan Amades o l'esmentat Aureli Capmany, que digué "el ball de bastons de Gelida, estant en forma, són els millors de l'Estat (...)”, després que els gelidencs interpretessinel Xotis de punts amb voltes i l'Esmunyegada amb voltes, “ (...) proeses del ball mai aconseguides a Gelida i fruit de molts assaigs".
Concurs al Poble Espanyol, on la colla de Gelida va guanyar el títol de Campió del Penedès (Barcelona, 1935).Trobada a Gelida
El període dels concursos, és un moment únic i que queda com a testimoni de la manera com es viva llavors el Ball de bastons. Però, l'etapa d'or comença a partir de les trobades nacionals de bastoners (veure entrada anterior), que se celebren anualment, com a espai de trobada del món bastoner i que de mica en mica es van afegint colles de nova creació. Gelida, aquí, també es torna a situar al centre de l'activitat bastonera, organitzant l'any 1981, la 6a trobada. I no només l'organitza, sinó que li dóna un impuls que marcarà un abans i un després de les trobades (es passa de la participació de 23 colles a l'edició anterior a Montblanc, a 42 colles a Gelida). Hi van participar 880 balladors, que van sumar més de 1500 persones amb els acompanyants. Gelida s'hi va bolcar de ple i hi van col·laborar 140 persones voluntàries, es van fer moltes aportacions i fins i tot van sobrar diners del pressupost de la Trobada, que es van destinar a la creació del monument als bastoners.
Trobada Penedès
Després de més de 30 Trobades de Bastoners de Catalunya, enguany es celebra per primera vegada la trobada territorial Bastonera de l’Anoia-Penedès-Garraf, organitzat per la Demarcació Penedès de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya. La Demarcació Penedès agrupa les colles bastoneres de les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf –actualment una trentena-, i es va constituir el setembre de 2008 amb l’objectiu de representar les colles d’aquest territori a la Coordinadora, difondre el ball de bastons i mostrar-lo públicament en forma de la trobada bastonera. Des de sempre el Penedès, ha estat un puntal en el Ball de bastons de Catalunya, i així es demostrarà doncs, aquest dissabte 6 de juny a les Roquetes del Garraf. A veure si l'any que ve la colla de Gelida també hi participa!
Per acabar: un concurs!
L'esbart mai ha ballat Ball de bastons, però sí que ha tingut molta relació amb moltes i molts bastoners. A veure si descobriu quins d'aquests nens de la foto (finals dels anys 60), són familiars directes d'actuals dansaires del Cos de Dansa!
9 comentaris:
Els dos nens de la fila de baix... els germans Valls cosins de la Maite? almenys un dels dos si eh!
I de dalt de tot de les ulleres... no sé no sé... no l'hi acabo de trobar el què....
Aquest diumenge el grup Infantil E sí que farà un ball de bastons al festival infantil! Diumenge dia 7 a les 6 de la tarda a la Pista Jardi!
Ei, jo ho tinc una mica més difícil per poder participar al concurs. Els anys 60 em queda bastant lluny! He trobat curiosa l'enquesta aquesta dels cranis, però no he tingut temps de donar el meu parer. Es dirà la resposta correcta? Ens veiem a assaig!
Vinga va, unes pistes:
- Efectivament, la Maite és la que hi té més família: els dos que ha dit la Rosa, més un que surt per la part de dalt i un altre una mica més petit.
- Hi ha una nena, que és la mare de dos dansaires.
- Hi ha un dansaire que hi té algun germà, una cosina...
I més i més... pregunteu a les vostres famílies que segur que ho endevinaran!!
La nena de la primera fila és la Carme Font mare del Marc i l'Albert?
efectivament, la de sota a l'esquerra és la Carme Anguela!!
Vinga, que encara en queden alguns més...!
Ui si! és clar! que és Carme Anguela i no Font!
Ei! quin premi hi ha per qui n'endevini més? ;-)
Gràcies Esbart per recordar-vos dels qui fa tants anys ballàvem als Bastoners! De fet, eren els anys 73/74, teníem deu i onze anys en aquesta foto i em fa il.lusió i m'omple d'orgull veure com, amb el pas del temps, al nostre poble s'hi mantenen més que vives les ganes de ballar i donar-se als altres... No us diré qui són els altres que ballaven amb mi, esbrineu, esbrineu...
Després de quasi dos mesos, ja ha arribat el moment, de publicar la solució:
A la part de dalt, començant per l'esquerra hi tenim l'Antoni Ferran (germà del Jordi), aguantant la bandera. El segueixen el Pere Claramunt (germà de la Maite), i la nena del costat que és la Mercè Ferran (cosina del Jordi). Finalment a la punta dreta, aguantant l'altra bandera hi ha el Joan Capellades (tiet del Bernat Oró i cosí del Jordi Ferran). Entremig de les dues files hi ha el Josep Nebot (a la dreta) i el Ventura Alayo. A la fila de sota, començant per la dreta hi ha el Lluís i el Josep Maria Valls, que són cosins de la Maite, igual que el nen de la punta esquerra de la foto, el Pere Valls. I finalment, la nena del costat del Josep Maria, com ja havíeu encertat, és la Carme Anguela, mare de l'Albert i el Marc Font.
Així que aquí tenim la prova de que molts dansaires del Cos de Dansa tenen sang bastonera!!
Crec que el nen petit de l'esquerra, no és en Pere Valls si no en Carles Valls, el seu germà.
Publica un comentari a l'entrada